L'antropòleg Hugo Valenzuela analitza el sorgiment del turisme d'experiència

11/05/2018

La cloenda de l'edició 2017-2018 del Màster en Turisme i Humanitats es va celebrar el passat dimecres 9 de maig, amb una ponència impartida pel Dr. Hugo Valenzuela, investigador del Departament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB, i també professor d'aquest mestratge, que va reunir a una vintena d'alumnes a l'emblemàtic edifici modernista de Casa de Convalescència, a Barcelona.

Sota el títol “Turisme d’experiència: reflexions sobre les conseqüències (im)previsibles del desenvolupament de la moderna economia de mercat”, el conferenciant va analitzar el sorgiment del turisme d'experiència vinculat a les motivacions del turista (o consumidor) que recerca l'obtenció de satisfaccions intangibles, no materials, de caire més subjectiu i personal, i que les assoleix a través d'idees, d'experimentar emocions o vivències úniques que el fan crèixer interiorment com a persona.

Però prèviament, a aquesta exposició, Valenzuela va definir el turisme com a una construcció social, que reflecteix una sèrie d'expectatives, valors, idiosincràsies de les persones o societats, i a més, és un fet excepcional, gràcies al qual es trenca amb la rutina de la quotidianitat, i neix com a controposició al món laboral, on es realitzen les activitats que les obligacions del món del treball no permeten durant el dia a dia.

El turisme és una forma de consum i una gran indústria econòmica, que també l'investigador va analitzar en el seu discurs, i el va correlacionar amb el regim d'acumulació (o sistema de treball i consum) de cada moment històric.

En aquest sentit, amb el taylorisme, coincident amb el període d'èxode rural del camp a la ciutat, amb l'esclat de la industrialització, la producció es basava en béns tangibles, amb poca diversitat, i el consum era bàsic, més de subsistència. En aquesta època el turisme massiu era incipient.

Amb l'arribada del sistema de producció fordista, que impulsava la producció i consum en massa, els productes que es fabricaven i venien eren estandaritzats, poc flexibles, però els treballadors podien ja gaudir d'un petit plus en el seu salari, fruit de les vacances pagades que les indústries van implantar, que permetia, que poguessin gastar-se'l en el turisme, fet que va contribuir a desenvolupar el turisme de masses, juntament amb les millores en el transport, la democratització de l'automòbil per al gran públic, i l'estabilitat política en les destinacions turístiques.

A partir dels anys 70 del segle passat, va començar a canviar el sistema de producció passant al postfordisme, produïnt-se béns més personalitzats, dirigits a segments determinats de la població, cada vegada, amb més diversitat i flexibilitat de productes, per satisfer tots els diferents tipus de consumidor. En aquest sentit, el turisme es "customitza" en funció de les necessitats dels seus clients. Apareixen diverses propostes de turisme que són rentables i creixents en demanda (turisme d'aventura, safaris, turisme gastronòmic, etc.).

Cap al turisme d'experiència

En l'actualitat, ja des dels anys 90, la tendència ha anat canviant, anant cap al postfordisme avançat cognitiu, com esmenten els experts, on l'economia i la cultura es basa amb l'experiència, més enfocada cap a la manera d'oferir serveis (més que el servei en sí) per crear vivències úniques i exclusives, que contribueixin a satisfer, de forma intangible, les necessitats i demandes dels consumidors.

El turisme pot generar productes irrepetibles, que favoreixin que el client assoleixi una gran satisfacció interior, personal, que l'ajudi a la seva autorrealització, amb experiències úniques i exclusives, que generin emocions, sensacions i records que es pugui emportar a casa. En aquest sentit, Valenzuela considerava que al turisme se li obria un gran ventall d'oportunitats per poder oferir serveis i experiències als seus consumidors.

L'acte acadèmic va finalitzar amb diverses reflexions que van aportar els estudiants davant d'aquest nou context econòmic, cultural, i turístic.