Identificades les restes de la persona exhumada a Tremp

12/01/2017

Un treball liderat per l'empresa Tríade Serveis Culturals i amb la participació d'investigadors de la UAB, la UPF i l'Institut de Biologia Evolutiva ha permès establir la identificació genètica de Vicente Santolaria, mort a Tremp durant la dictadura.

El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, Raül Romeva, es va reunir l'11 de gener amb els familiars de Vicente Santolaria Escrich, la persona desapareguda durant la dictadura les restes del qual han estat exhumades al cementiri de Tremp. Les proves d'identificació genètica de les restes òssies s'han contrastat amb les d'un nebot i així s'ha pogut confirmar la identitat. El germà, Francisco Santolaria, i el nebot, Joan Santolaria, van assistir a la trobada per recollir la documentació i formalitzar el traspàs de les restes. Joan Santolaria va explicar que el seu pare li havia comunicat abans de morir que volia trobar el seu germà, Vicente Santolaria.

Una identificació exhaustiva

Els familiars del desaparegut van sol·licitar a la Generalitat la localització de les seves restes. La Direcció General de Relacions Institucionals, en col·laboració amb el Parlament i l'Ajuntament de Tremp, va atendre la sol·licitud dels familiars per a la recerca i l'exhumació de les restes de la persona desapareguda i va documentar exhaustivament el cas per a poder determinar exactament el lloc on havia estat inhumat. Entre els dies 3 i 5 d'octubre es va fer la intervenció arqueològica liderada per l'empresa Tríade Serveis Culturals que va posar al descobert un esquelet enterrat de bocaterrosa sense taüt. Els únics materials no esquelètics recuperats corresponien a diversos botons que haurien format part de la roba que duia l'individu quan va ser enterrat.

Mitjançant l'anàlisi antropològic realitzat als laboratoris de l'empresa Antropòlegs Lab, es va determinar que les restes exhumades corresponen a un home de 40 a 45 anys d'edat i 1,67 metres d'alçada aproximadament. La persona havia perdut en vida totes les dents, presentava una lesió antemortem a la setena vèrtebra cervical i uns relleus als ossos llargs que delataven el marcat desenvolupament muscular a nivell d'extremitats superiors. Aquestes característiques esquelètiques observades eren compatibles amb la història coneguda de Vicente Santolaria, que va ser llaurador i carboner.

Finalment, els resultats obtinguts en els estudis efectuats a la Unitat d'Antropologia Biològica de la UAB, al Servei de Genòmica  de la UPF i a l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, UPF-CSIC) han permès confirmar que les restes corresponen a la persona que s'estava cercant. Tot i que va morir sense descendència, les proves s'han fet mitjançant anàlisis comparatives i encreuament de dades genètiques de les restes òssies del desaparegut i del seu nebot. Aquesta és la setena vegada que s'identifica una persona exhumada en una fossa a Catalunya i la primera des de l'any 2008.

“Tot i el mal estat de conservació de l'ADN, es va poder obtenir un perfil genètic que ha permès la comparació amb els parents actuals. Degut a les característiques del clima i sòl a Catalunya, la gran majoria de les mostres procedents de fosses comunes de la Guerra Civil estan en molt mal estat, pel que conjuntament amb el laboratori d'ADN antic de la Unitat d'Antropologia Biològica de la UAB dirigit per Assumpció Malgosa, estem treballant des de fa temps en la millora i optimització de les metodologies d'extracció i anàlisis genètiques”, comenta Ferran Casals, cap del Servei de Genòmica de la UPF.

Acusat de maqui

Segons la documentació recollida, Santolaria va ser detingut sota l'acusació de col·laborar amb els maquis i va morir a les dependències policials de Tremp el desembre del 1948. Va néixer el 1902 a Cirat (Castelló) i quan era adolescent va marxar a Barcelona on es va afiliar a la CNT. Es va exiliar a França durant la dictadura de Primo de Rivera i va tornar amb la proclamació de la Segona República. El 1931 va fundar la CNT a Cirat i el 1936 va ser escollit alcalde en una llista del Front Popular. Un any més tard es va mobilitzar amb l'exèrcit republicà i el 1939 va empresonat durant dos anys.

Santolaria havia estat acusat de maqui i per això, arran de l'assalt guerriller a un poble veí a principis del 1948, va marxar del seu poble per refugiar-se primer a Barcelona i més tard en un mas de Mata-solana (Pallars Jussà) fent ús d'una identitat falsa. L'11 de setembre del 1948, la Guàrdia Civil el va detenir i el 12 de desembre del mateix any va morir. Segons la versió oficial del règim es va suïcidar a la cel·la de detenció del dipòsit municipal, fet que l'anàlisi forense no ha pogut determinar.

Gairebé setanta anys després de la seva mort, les restes de Santolaria seran traslladades a Cirat, on serà enterrat el 14 de gener.