"Hi ha més de 400 llengües de signes i algunes estan en perill"

23/04/2018

El 18 d'abril passat, Carlos Rodrigues, professor de la Universitat Federal de Santa Catarina (Brasil), va impartir la conferència "La interpretació i la traducció de llengües de signes" a la Facultat de Traducció i Interpretació. Rodrigues va dissertar davant els estudiants de la Facultat sobre un camp professional d'interès creixent en el mercat laboral.

Des de quan existeixen les llengües de signes?

Des que hi ha la necessitat comunicativa dels sords. I alguns investigadors han dit que la primera expressió humana com a llengua va ser l'expressió gestual. Després, per la necessitat d'utilitzar les mans per als treballs manuals, vam canviar a l'expressió vocal. Em quedo amb aquesta idea per dir que les llengües de signes han existit des que la humanitat va començar a comunicar-se. En canvi, l'interès de la lingüística per la llengua de signes és una cosa molt recent: sorgeix només a partir de recerques dels anys seixanta, quan es comprova que les llengües de signes són llengües com qualsevol altra.

Hi ha diferents llengües de signes?

N'hi ha moltes, es creu que són més de quatre-centes; segons la UNESCO i altres fonts, hi ha fins i tot llengües de signes en perill, com passa amb les llengües orals. Les parlen prop de setanta milions de sords arreu del món. I les llengües de signes no coincideixen amb les llengües orals: en un país pot haver-hi una sola llengua oral però dos o tres llengües de signes, o a la inversa. Hi ha un intent de crear una llengua universal de signes internacionals. És un sistema que es basa molt en la llengua de signes americana i s'utilitza en conferències, congressos, etc. És quelcom semblant a l'esperanto però, en la llengua de signes, s'ha tingut una mica més d'èxit.

Com s'articula la llengua de signes, hi ha una sintaxi?

Sí, són llengües tan complexes com les orals que no es basen en senyals acústics sinó gestuals. Abans es creia que la llengua de signes no tenia les propietats que identifiquen un llenguatge; els propis lingüistes deien que una de les principals propietats del llenguatge és l'oralitat. Després, es va comprovar que no és així. Tenim diverses modalitats de llengües però totes són llengües de fet: la modalitat oral auditiva, que és la de les llengües a què estem acostumats; la modalitat gestual visual, pròpia de les llengües de signes; la modalitat gràfica, que és la llengua escrita; i fins i tot es parla avui d'una quarta modalitat de llengua que és la tàctil, la que utilitzen els sords cecs. A més, està comprovat que la llengua de signes s'articula en el mateix hemisferi del cervell que les llengües orals.

Només comuniquen les mans o també l'expressió de la cara?

Són llengües corporals: és la part superior del cos la que produeix la llengua. Els majors articuladors són els braços i les mans però les expressions facials tenen fins i tot funcions gramaticals en l'estructuració de les frases. Per exemple, si jo vull fer una interrogació, tinc alguns trets facials per marcar-lo. Hi intervenen també els moviments del cos, la direcció de la mirada... Tot el cos compon la llengua.

Planteja dificultats expressar idees abstractes?

No, cap. De vegades, quan les persones estan aprenent llengua de signes o n'estan començant a exercir com a traductors o intèrprets, solen pensar que els falta el signe per dir alguna cosa, però és el mateix que passa en totes les llengües. I els seus parlants no tenen cap dificultat per parlar de res: de política, de filosofia, de psicologia, etc.

Hi ha similituds entre la llengua de signes i l'art dramàtic, que també consisteix en utilitzar el cos per expressar alguna cosa?

Tots dos es basen en el mimetisme, la iconicitat. La llengua de signes no és la llengua del teatre però ambdues parteixen de principis corporals: el moviment del cos en l'espai construeix sentit. I les llengües orals tenen una iconicitat limitada pel fet de basar-se en senyals acústics; en canvi, les llengües de signes poden explotar coses que les llengües orals no poden.

La tecnologia intervé en l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua de signes?

Molt. Facilita, per exemple, la circulació de la informació per a la comunitat sorda a través de vídeos a internet. Abans es feien molts dibuixos però el dibuix no té moviment, no mostra les expressions tal com són. La tecnologia permet l'aprenentatge a distància, d'una manera virtual i més autònoma.

Quines característiques ha de tenir un intèrpret de llengua de signes?

El més important és la competència traductora. De vegades, la gent pensa que tots els parlants de dues llengües són intèrprets i no és així: són bilingües. Per formar-se com a intèrprets, necessiten desenvolupar la competència traductora. I, en el cas de la llengua de signes, és una competència traductora intermodal: han de treballar no només entre dues llengües sinó també entre dues modalitats. Per exemple, els intèrprets que treballen des d'una llengua oral a una llengua de signes han de desenvolupar habilitats sinestèsiques i motores per construir la llengua a l'espai. I han de desenvolupar la seva habilitat visual per comprendre un sord quan està signant i traduir-lo a una veu.

Són necessaris nous professionals en aquest àmbit?

Sí. La formació és molt recent. Abans, es feia cursos, però no era una formació en grau o màster. Ara, hem evolucionat i tenim molts estudis d'aquest nivell per formar professionals. Però són pocs perquè tenim una demanda molt gran, hi ha manca de professionals.

En què s'ha de centrar la recerca universitària en aquest camp?

Les investigacions són semblants a les que es fan en la lingüística com un tot. Avui tenim una lingüística de la llengua de signes amb les mateixes branques i camps. Hi ha una línia de recerca centrada en els efectes que la modalitat té en la llengua. Es contrasta la llengua de signes amb les llengües orals i s'estableix que tal aspecte és igual en totes les llengües però aquest altre aspecte no, està vinculat a la modalitat i és diferent en la llengua de signes i en l'oral. I necessitem més investigadors perquè la tradició de la lingüística de les llengües orals ve de lluny però la de la llengua de signes és molt jove.