Flotats dedica el doctorat 'honoris causa' als seus mestres i companys

27/06/2017

Josep Maria Flotats va recordar els seus inicis teatrals a França a la cerimònia en què va ser investit com a doctor honoris causa per la UAB, que va tenir lloc el 27 de juny, al Rectorat. El dramaturg va dedicar aquesta distinció a tots "els mestres que m'han format, els directors que m'han dirigit, els actors i les actrius amb qui he compartit escenari". I la va considerar com "un reconeixement que, a través de la meva persona, es ret al teatre en general: a totes les persones que viuen, i malviuen, d'aquest tan bell i dissortat ofici", tot recordant que "un estudi recent assenyala que només el 8% dels actors d'aquest país poden viure de la seva professió". La rectora de la UAB, Margarita Arboix, va donar la benvinguda al Claustre de la Universitat al nou doctor honoris causa tot lloant els seus valors professionals i el seu compromís amb la cultura.

El discurs de Flotats va anar precedit per la lloança que li va dedicar la seva padrina. Roser Gauchola, professora del Departament de Filologia Francesa i Romànica, va glossar els seus vessants com a intèrpret, director, formador de nous actors i pont entre les cultures i les llengües catalana, espanyola i francesa. Segons Gauchola, Flotats representa "la síntesi perfecta de tres llengües i tres cultures". I va reivindicar que "moltes obres no haurien estat traduïdes al català i al castellà sense la voluntat de Flotats de representar-les al nostre país".

Flotats, un cop rebuts el diploma i la medalla com a doctor honoris causa, va repassar la seva trajectòria vital i professional, marcada des de la infància pel contacte amb la cultura francesa ja que va estudiar "a les escoles franceses de la Gran Via amb Sicília" -és a dir, a l'École Française Ferdinand de Lesseps de Barcelona- on, segons va explicar, els seus pares el van portar "perquè no volien que jo cantés el Cara al sol".

Respecte els seus primers contactes amb el món del teatre, Flotats va relatar diversos episodi com la seva participació, amb quinze anys, en una representació de Joana d'Arc al Gran Teatre del Liceu dirigida per Roberto Rossellini i protagonitzada per Ingrid Bergman. O l'impacte que va suposar el Festival d'Avinyó quan hi va anar amb divuit anys: "se'm va revelar la fe en el teatre, una nit de juliol, al Palau dels Papes d'Avinyó".

La seva carrera a França va ser possible gràcies a l'ajuda que li van oferir primer Jacques Teignier, director de l'Institut Francès de Barcelona, amb una beca per anar-hi a estudiar teatre, i més endavant Hubert Gignoux, de l'Escola Nacional i Superiro d'Art Dramàtic d'Estrasburg, i "Monsieur Steelin", de la Universitat d'Estrasburg, que van garantir la continuïtat de la beca fins a la fi dels estudis tot i l'oposició expressa del règim franquista.

Després de completar la seva formació i del seu pas per la Comédie de l'Est, Flotats va iniciar la seva etapa a París, on, com a actor, disposava d'un passi per assistir gratis a les representacions des del galliner. I va ironitzar: "a França, del galliner se'n diu el paradís. Oposició semàntica que il·lustra clarament dues tradicions, dues societats, dues cultures... Però ara no és aquest el tema".

Francès gràcies a quatre ministres

Més endavant, després d'una gira exitosa, el director del Théâtre National Populaire, Georges Wilson, li va donar l'oportunitat d'interpretar el paper d'Edgar a El rei Lear, interpretació que va suposar, segons les seves paraules, "la meva entrada a París per la porta gran". A partir d'aquí, va passar per diferents companyies fins incorporar-se a la Comédie Française. En acabar la primera temporada, va poder esdevenir membre sociétaire gràcies a que "quatre ministres -Educació, Interior, Justícia i Finances- em van concedir la nacionalitat francesa en quaranta-vuit hores".

Flotats va reflexionar: "Sempre he tingut la sensació que tot m'era donat fàcilment, regalat gairebé". I va afegir tot seguit: "Si alguna cosa, però, he tingut sempre molt present ha estat la d'estar a l'alçada de totes aquestes magnífiques oportunitats, de ser-ne digne i agraït, multiplicant esforç, dedicació i humilitat". I va tancar el seu parlament recitant el poema Le Cor, d'Alfred de Vigny, el primer text que va haver de recitar a l'escola, amb nou anys: "Pujo a l'estrada i em poso a dir el vers a poc a poc, amb els ulls tancats, per concentrar-me millor. Vaig intentar transmetre el que jo sentia, ajudat fins i tot d'algun gest. Tota la classe va esclatar a riure, va ser un clam. I, dins d'aquell guirigall, sento la veu de la Madame que diu: ‘Vagi a seure. Zero! Així aprendrà a fer el pallasso'". Havent evocat aquesta anècdota, Flotats va agrair de nou el doctorat honoris causa tot afirmant que, amb aquesta distinció, la universitat "ha posat aquella criatura maltractada al tableau d'honneur".

El dramaturg va citar el poeta Blai Bonet per assegurar que "fer teatre és fer memòria, posar la poesia de l'ésser humà damunt l'escenari, on la poesia es fa home".

"Un bon teatre i una bona persona"

Després de l'actuació del Cor de Cambra de la UAB, la rectora va tancar l'acte lloant no només els mèrits professionals de Flotats sinó també la seva consonància amb els valors que identifiquen la UAB, sobretot pel que fa al compromís amb "el saber i la recerca, una constant en el teu treball". Segons va descriure, la feina metòdica de Flotats ha fet "créixer el teatre per assolir més qualitat". I Arboix es va dirigir al dramaturg per afirmar: "Allà on has anat, has portat un bon teatre i una bona persona". La rectora va acabar la seva intervenció desitjant nous èxits a Flotats i manifestant que està "segura" que el nou doctor honoris causa serà "un gran portaveu d'aquesta universitat".

Més informació: Vídeo: La UAB investeix Josep Maria Flotats com a doctor 'honoris causa'
Doctor 'honoris causa' Josep Maria Flotats