Estudiants ideen una proposició de llei sobre els nens robats del franquisme

Facultat de Dret

En un treball per a l'assignatura "Dictadura Franquista i Transició Democràtica", un grup d'estudiants de la Facultat de Dret de la UAB han creat un partit polític fictici que proposa una llei per assistir a les víctimes del robatori de nens durant el franquisme.

27/07/2017

Sis estudiants de la Facultat de Dret de la UAB han elaborat una proposició de llei sobre els nens robats del franquisme que obre el dret a l'accés als arxius sense limitacions per a les víctimes d'aquesta situació, estableix la concessió d'indemnitzacions a les víctimes i la imposició de sancions i multes als responsables, i estableix un protocol per a que les administracions públiques impulsin les polítiques de reparació. Es tracta d'un treball per a l'assignatura "Dictadura Franquista i Transició Democràtica", una matèria optativa per als graus de Dret i de Relacions Laborals, i ha estat realitzat per Belén Báguena, Alba Carmona, Laura Cumplido, Miriam Grande, Laura Lorenzo i Elisabet Olmedo.

La proposició de llei parteix d'un partit polític fictici, creat per les estudiants, amb el nom de Partit Republicà Igualitari Autònom (PRIA). Per a la seva elaboració, les estudiants han estudiat la situació actual. El Ministeri de Justícia, l'any 2013, va crear una servei d'informació per a les persones afectades per la possible sostracció de nounats per via telemàtica i presencial. Les alumnes van detectar grans mancances d'aquest servei. Per exemple: es desvincula totalment la sostracció dels menors del context polític de la dictadura franquista, no s'atorga cap mena d'indemnització i obliga a les víctimes, molt sovint, a desplaçar-se a Madrid, entre altres aspectes millorables.

Les estudiants han tingut en compte també que, degut a la burocràcia, les pretensions de les víctimes acaben sovint davant de l'administració de justícia. I, en aquest àmbit, els drets de les persones tampoc queden del tot garantits. La Fiscalia General de l'Estat va dictar la Circular 2/2012 per tal d'unificar els criteris d'actuació del ministeri fiscal en les actuacions penals i per proposar una interpretació no restrictiva de la prescripció d'aquestes accions (és a dir, evitar establir, d'una manera rígida, la prescripció de les actuacions relacionades amb la sostracció de menors i la detenció il·legal, per tal d'evitar que les víctimes es topin amb aquesta barrera quan emprenen un procés per la via penal). D'altra banda, la Fiscalia entén també que les víctimes tindrien oberta la via jurisdiccional civil per poder establir legalment la seva filiació vertadera (amb una prova d'ADN, per exemple) i/o assolir indemnitzacions per danys morals.

Al seu treball, les estudiants han tingut en consideració també la recent Llei 2/2017, de 28 de març, de "Memòria Històrica i Democràtica d'Andalusia". Aquesta llei sí reconeix com a víctimes els nounats sostrets i els adoptats sense autorització dels seus progenitors. Però no va més enllà, per exemple, en l'establiment de reparacions econòmiques.

La conclusió de les estudiants ha estat que la situació de les víctimes queda lluny d'estar reconeguda i reparada, en tant que víctimes d'un règim dictatorial. Per això, en la seva proposició de llei, el PRIA regula el dret a l'accés als arxius sense limitacions a les víctimes d'aquesta situació (ara mateix, l'Estat només facilita l'accés als arxius administratius, deixant de banda els arxius de les institucions religioses). El text contempla també la concessió d'indemnitzacions a les víctimes i la imposició de sancions i multes a les persones que van perpetrar aquella sostracció de menors, fet no contemplat per les administracions públiques. Fins i tot, la proposició de llei regula un protocol d'actuacions per a les administracions públiques per tal que esdevinguin les impulsores de les polítiques de reparació a favor de les víctimes d'aquella tragèdia (fins ara, són les pròpies víctimes les que han d'assumir els costos de les accions penals i civils per veure reconeguts els seus drets).

Treball per projectes

L'assignatura "Dictadura Franquista i Transició Democràtica" s'imparteix des de fa gairebé dues dècades des de l' àrea d' Història del Dret i de les Institucions. El seu mètode docent es basa en la participació activa de l'alumne mitjançant el treball per projectes. Concretament, el projecte proposat enguany pels professors Maria Jesús Espuny (premi Vicens Vives 2016) i Daniel Vallès  ha estat la creació de partits polítics per grups i que cada partit redactés una proposició de llei sobre algun fet rellevant de la memòria històrica.

Dins el temari de l'assignatura, es va tractar el tema dels anomenats "nens robats del franquisme", nounats que, acabats de néixer, van ser separats il·lícitament de les seves famílies i entregats a famílies afectes al règim franquista. Aquests fets es van donar també durant la transició democràtica. Aquest, doncs, va ser el tema escollit per les sis estudiants que van plantejar la creació del PRIA i la seva proposició de llei.

Segons valora la Facultat de Dret, el PRIA i la seva proposició de llei demostren que és possible unir la innovació docent universitària, la implicació dels alumnes i el seu interès cap a les polítiques de la memòria històrica.

 

Notícies relacionades

Totes les notícies