Els experts subratllen els desafiaments socials i tecnològics del món actual

06/07/2018

Cinc experts d'àmbits diversos -Rafael Bisquerra, Alfons Cornella, Ramin Jahanbegloo, Sara Moreno i Carlota Pi- van emfatitzar, a la taula rodona "Un món convuls" que va organitzar el Consell Social de la UAB el 5 de juliol, els desafiaments que plantegen la revolució tecnològica i les desigualtats socials al món actual.

Aquest acte va ser organitzat dins del cicle d'activitats que commemora el cinquantè aniversari de la UAB. Per això, Gabriel Masfurroll, president del Consell Social, va presentar l'acte comparant la societat d'avui amb la de 1968, quan es vivia també un moment convuls on, igual que ara, "van passar moltes coses que van canviar el món". Fixant-se també en com han evolucionat les coses aquests cinquanta anys, la professora de sociologia de la UAB Sara Moreno va denunciar que "les velles desigualtats no desapareixen sinó que es transformen en noves desigualtats".

Moreno va dissertar sobre desigualtats d'avui en terrenys com la informació, la participació política, el temps o l'habitatge, va descriure fenòmens com el "precariat" -citant Guy Standing- o els treballadors pobres i, pel que fa a les desigualtats de gènere, va denunciar que la creixent incorporació de les dones al mercat de treball no ha tingut la correspondència d'una entrada equivalent dels homes a les tasques domèstiques. I va advertir que, en l'anàlisi de es desigualtats actuals, "allò que abans ens servia per explicar el que passava, ara potser no ho explica tot".

En el terreny polític, el filòsof iranià Ramin Jahanbegloo va reflexionar sobre l'actual "fatiga democràtica". Segons va dir, quan parlem de democratització avui, ens referim sovint a règims totalitaris o poc democràtics però hauríem de ser crítics també amb els sistemes occidentals, on va parlar d'una "crisi d'esperança" i va alertar que els polítics parlen amb polítics al marge de la ciutadania. "Sovint -va dir- parlem de democràcia en termes de govern i poder però es tracta en realitat de com organitzem la societat".

La resposta a la complexitat del món actual es busca sobretot a través de "màquines intel·ligents", va reflexionar Alfons Cornella, president de l'Institute of Next. Segons va afirmar, la "gran revolució que ve" consisteix en que "la intel·ligència artificial deixarà de tenir aquest nom i serà simplement intel·ligència". Davant d'això, "l'única alternativa que ens queda als humans és ser humans". Per tant, "caldrà preguntar-se què és ser humà" i posar en valor les nostres capacitats d'empatia, curiositat, improvisació, etc. Jahanbegloo va afegir que les persones, al contrari que les màquines, tenim la valuosa "capacitat de desobeir".

La felicitat com a objectiu

L'expert en educació emocional Rafael Bisquerra, que es va presentar, igual que la moderadora Mariola Dinarès com a exestudiant de la UAB, va reinvindicar "la sensibilització sobre la importància de les emocions perquè, en un món convuls, els conflictes són inevitables". Va advertir que els conflictes activen emocions com la ràbia, la indignació o l'agressivitat que afecten directament la nostra salut. Cal, en aquest sentit, buscar la felicitat amb l'experiència d'emocions positives i, per això, "hauria de ser un objectiu polític i social preparar la gent per gaudir de la vida i ser conscient del seu benestar".

Finalment, el desafiament mediambiental va ocupar també una part del debat. Carlota Pi, cofundadora i presidenta executiva d'Holaluz, va relatar l'origen de la seva companyia, basada en la filosofia central de "compartir energia verda". Va reflexionar sobre l'evolució de les llars durant els darrers cinquanta anys i, segons va vaticinar, en el futur, "tenir una placa fotovoltaica al terrat de casa i emmagatzemar energia serà un fet tan habitual com és ara tenir un lavabo o una màquina rentaplats". Per això, ens convertirem "en productors i consumidors d'energia, és a dir, prosumidors d'energia verda".

La rectora de la UAB, Margarita Arboix, va tancar l'acte agraint al Consell Social l'organització de la taula rodona i reflexionant sobre el paper de l'educació superior en un món convuls com el d'avui i el del futur. Per a Arboix, la revolució tecnològica i els canvis socials "ens obliga a incrementar la creativitat, l'empatia i la multidisciplinarietat". I va sentenciar que "les universitats han d'educar amb l'objectiu d'avançar en la formació de ciutadans bons no en tecnologia sinó en respecte als drets humans, en solidaritat i en valors ètics".

Més informació: Consell Social