El periodista Jordi Évole rep el Premi Ítaca 2017 per la seva trajectòria

20/11/2017

El passat 17 de novembre, Jordi Évole va rebre el Premi Ítaca en reconeixement a la seva àmplia carrera professional. Un premi organitzat pel Gabinet de Comunicació i Educació i pel Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació, que pretén posar en valor a persones compromeses amb la comunicació per la dignitat humana, el respecte i la igualtat.

María José Feijóo, directora de l’Escola de Postgrau i de la Formació Continuada de la UAB, va ser l’encarregada de realitzar l’acta d’entrega del premi, a una aula magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació plena de gom a gom. Feijóo va destacar el compromís d’Évole amb un periodisme realitzat des del costat humà i que reflecteix les inquietuds de la població sempre des d’un punt de vista crític. Abans de rebre el premi, el públic va gaudir d’un vídeo on es recollia imatges dels anteriors guanyadors del Premi Ítaca -Miguel de la Quadra Salcedo (2007) i Sebastião Salgado (2014)- i es repassava la trajectòria de Jordi Évole, des dels seus inicis a l’època del “follonero” fins a l’actualitat amb el programa Salvados.

Jordi Évole, alumni de la UAB, es va emocionar en rebre el premi, ja que es trobava on, per a ell, continua sent la seva facultat, les seves aules i els seus professors. El periodista va animar als estudiants a trencar amb les agendes informatives que venen imposades i així oferir als espectadors nous temes. I va definir les taules de redacció com a “trinxeres on cal lluitar pels temes que van en contra dels amics dels directius”.

Durant el seu discurs, va fer una crida a la curiositat, a no quedar-se amb la primera versió dels fets. Per això va lamentar la pèrdua del costum de pagar per la informació, ja que creu que no es presta atenció al contrast de la informació ni a la seva veracitat. Évole considera que el periodisme no hauria d’estar pendent dels "clics", sinó que hauria de buscar el canvi en allò que no funciona. Per acabar, va obrir un torn de preguntes, ja que a la seva època d'estudiant era el que més esperava. Els estudiants li van preguntar des del mateix lloc on Évole ho va fer a Joaquim Maria Puyal o Àngels Barceló, entre d'altres.