El grup de recerca Antígona fa una diagnosi sobre les violències sexuals a Catalunya

15/03/2017

L'informe, titulat "L'abordatge de les violències sexuals a Catalunya", conté tres parts: un marc conceptual (fet per Patsilí Toledo i Montse Pineda), un marc jurídic internacional, estatal i autonòmic (fet per Patsilí Toledo, Encarna Bodelón, Neus Tur i M.Jimena Martínez), i una diagnosi sobre el model d'abordatge de les violències sexuals a Catalunya (fet per Creación Positiva).

L'informe s'ha fet mitjançant entrevistes, fons documentals i enquestes. La diagnosi conclou que "els estàndards de serveis específics del Protocol Marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista són uns bons instruments, però no han estat planificats ni desenvolupats adequadament per poder-los fer efectius". A més, diu la diagnosi que "a tot això s'hi suma que no han estat dotat de recursos tècnics ni pressupostaris". Fer un millor abordatge de les violències sexuals a Catalunya està limitat perquè no hi ha un òrgan que pugui fer una veritable coordinació estratègica, segons s'explicita en l'informe.

Quan al marc jurídic, s'observa una "manca de formació i especialització d'operadors de justícia (jutges, fiscals, advocats, forenses, etc.), un problema transversal que permet la persistència d'esterotips de gènere que porten a la victimització secundària i impedeixen l'accés a la justícia imparcial per a les víctimes/supervivents". El marc normatiu penal dels delictes sexuals, encara avui dia no és coherent amb la protecció del bé jurídic de la llibertat sexual, mantenint una injustificada distinció entre agressions i abusos sexulas. Dels casos que arriben a ser denunciats, manca informació estadística que permeti conèixer el percentatge de sentències absolutòries i condemnatòries.

L'informe posa sobre la taula també l'absència d'"un model d'abordatge comú" entre les conselleries de la Generalitat per fer front a la violència sexual, la "falta de voluntat i compromís polític" i critica que "cada departament treballi de forma diferenciada sense pautes ni objectius compartits".

L'ICD va encarregar l'estudi el juny de 2015 perquè dibuixés un marc conceptual i jurídic sobre violències sexuals i fes una diagnosi sobre el model actual d'abordatge d'aquestes violències. L'informe va destinat al Grup de Treball per a l'Abordatge de les Violències Sexuals, un grup coordinat per l'ICD i integrat pels departaments d'Interior, de Salut, de Justícia, d'Ensenyament, i d'Afers Socials, entre altres institucions, i va ser lliurat el passat setembre.

Les conclusions de l'informe assenyalen la falta de coordinació entre els protocols de diferents departaments, protocols que no tenen "concordança ni de marc conceptual, ni de llenguatge, ni de tècnica". L'estudi també evidencia "inequitat territorial", on el bon funcionament de la xarxa de serveis en cas de violència sexual depèn de la "voluntat dels professionals" i de la implicació que adoptin ajuntaments, diputacions, o consells comarcals. Una altra de les disfuncions que apunta l'informe és la "falta de formació específica sobre violències sexuals", el que porta a una "comprensió restrictiva" de les manifestacions d'aquest tipus de violència, i a centrar les intervencions en el "maltractament físic i psicològic", però no en la prevenció i conscienciació.

L'autora de l'informe, la professora de la UAB, Patsili Toledo, ha assegurat que "encara arrosseguem un model patriarcal on, per exemple, es demana a les víctimes que expliquin la seva vida sexual anterior a l'agressió, o es dóna credibilitat a les víctimes si manifesten un trauma coherent amb la gravetat del delicte segons un criteri judicial arbitrari".

Les violències sexuals són aquelles que "tenen una naturalesa sexual i de control dels cossos de les dones", i comprenen les agressions sexuals, abusos sexuals, la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, l'assetjament sexual en l'àmbit laboral i comunitari i qualsevol violència que atempti contra els drets sexuals i reproductius de les dones.

Segons dades del departament d'Interior de la Generalitat, les denúncies per agressions sexuals durant 2016 van pujar un 9,34% respecte al 2015.