Declaracions del Degà a 'El País'
29/05/2017
El curs 2017/2018 es posa en marxa el nou grau en Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles (Smart cities), fruit de la col·laboració entre la Facultat de Filosofia i Lletres (Dpt. de Geografia) i l'Escola d’Enginyeria, que, segons Carbonell “formarà professionals capaços de comprendre, gestionar i contribuir a governar les noves realitats urbanes que emergeixen de les profundes transformacions econòmiques, socials i tecnològiques associades a la globalització; els estudiants rebran una formació mixta a partir dels estudis d’enginyeria, geografia urbana i geoinformació”. Aquesta interdisciplinarietat neix de la necessitat d'atendre la demanda de nous perfils professionals per als quals —assenyala el degà— és possible crear títols “més conjunturals” que tinguin una durada de 10-15 anys per formar nous perfils i “quan el mercat estigui saturat, podem tenir la llibertat d’eliminar-los, o de transformar-los en funció del moment”.
En la mateixa línia de donar resposta formativa als requeriments de la societat, la Facultat inicia el curs 2017/2018 el màster en Filosofia Aplicada que formarà els postgraduats en bioètica, ètica animal, ètica empresarial, ètica feminista, estètica aplicada i filosofia de la ciència i de la tecnologia. Es tracta, segons Carbonell, de “demostrar per a què serveix la filosofia”, en la mesura que “és una branca de coneixement amb una important repercussió real en els problemes del dia a dia”.
En aquest sentit, preguntat sobre l'impacte de la disminució d'hores en formació humanística en l'etapa preuniversitaria, el degà Carbonell afirma: "Avui en dia els coneixements, si li calen, l'estudiant els pot adquirir a través de mitjans nombrosos i diversos; el que no podrà adquirir, si no se l'acompanya, són les actituds vitals per resoldre els problemes contemporanis. I això malauradament no depèn del nombre d'hores assignats a una assignatura o una altra". Però, per situar la polèmica en la seva justa perspectiva històrica, el degà recorda que "ni la música ni l'expressió artística ni la cura del cos" -per esmentar només algunes matèries clarament humanístiques- han format part dels curricula escolars de generacions molt properes (de fet, no s'hi van incorporar fins a inicis dels anys 80 del segle passat) i aleshores ningú no se'n queixava".