Borrell i López Casasnovas reflexionen sobre la incertesa de l'economia actual

06/04/2017

Al debat "Economia, avui", que va tenir lloc el 6 d'abril a l'Escola de Postgrau, els economistes Josep Borrell i Guillem López Casasnovas van emfasitzar la dificultat de caracteritzar el present amb les eines teòriques de la ciència econòmica i la incertesa que plantegen qüestions com la revolució tecnològica o els canvis socials de cara al futur. L'acte era el II Diàleg per al Coneixement UAB-Societat, cicle que continuarà el proper mes de juny amb una sessió dedicada a la literatura i la llengua.

López Casasnovas, catedràtic d'economia de la UPF, va fer una crítica a la macroeconomia a la seva intervenció, disciplina que, segons les seves paraules, es troba "lost in translation" davant de l'evolució actual del món. Segons va afirmar, s'ha "contemplat insuficientment" factors com ara la demografia. I va descriure la situació de l'economia global explicant que "la desigualtat global es redueix, sobretot pels canvis als països asiàtics, però augmenta dins de la majoria de països".

Pel que fa a l'economia espanyola, López Casasnovas va ironitzar dient que es tracta d'un "context difícil de caracteritzar perquè es fa el que no es predica i es predica el que no es fa", referint-se a les polítiques relativament "keynesianes" del govern davant del seu propi discurs sobre el dèficit. I va opinar que "la política no envaeix tot" avui dia alhora que, segons va dir, la banca es troba "a l'esgraó feble" davant de, per exemple, el paper dels tribunals en qüestions com les preferents o les clàusules terra.

Borrell, exministre d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient i expresident del Parlament Europeu, es va referir a la crisi europea per criticar la reticència de Jean-Claude Trichet a comprar deute públic grec en unes declaracions del 2010 -quan era president del Banc Central Europeu- quan, anys després, es va haver d'aplicar rescats molt més quantiosos que els que haurien estat suficients aleshores. Per a Borrell, "bona part de la crisi ha estat autoinfligida".

El ponent va esbossar la situació social de l'Europa d'avui tot explicant que "un gran segment de la població té un poder adquisitiu o a la baixa i això mina la confiança en les institucions". Més concretament, "el vincle social es desfà perquè una joventut sense futur trenca amb el sistema". Com a conclusió, Borrell va opinar que el futur planteja "problemes greus pel que fa a la cruïlla entre tecnologia, política i economia", i va citar Paul Krugman per advertir que "el big data, la robòtica i la transició energètica provocaran canvis enormes" en l'economia i la societat.

Renda bàsica

Al torn d'intervencions del públic, es van plantejar temes com ara les diferències en el desenvolupament de la pobresa als diferents països, l'experiència de les economies planificades o la renda bàsica universal. Sobre aquest últim punt, López Casasnovas es va mostrar contrari a la idea perquè "implicaria treure totes les prestacions socials"; i Borrell va afirmar que, enlloc d'una renda bàsica, defensa la idea d'un "impost negatiu sobre la renda".

A la cloenda de l'acte, la rectora de la UAB, Margarita Arboix, va lloar els ponents i va expressar la pertinència d'un debat com aquest "en una universitat on ara ens plantegem l'oferta d'estudis i pensem cap a on anirem" durant els propers anys. Per la seva banda, María José Feijóo, directora de l'Escola de Postgrau i de la Formació Contínua, va tancar la sessió anunciant el III Diàleg per al Coneixement UAB-Societat, que tindrà lloc el 22 de juny, amb el títol "Llengua i literatura, avui". Hi intervindran Luis Alberto de Cuenca, escriptor i exdirector de la Biblioteca Nacional de España, i José Manuel Blecua, catedràtic de filologia espanyola de la UAB i exdirector de la Reial Acadèmia Espanyola.