Arretxe explica a la FTI les estratègies per internacionalitzar la literatura catalana

Izaskun Arretxe

Dimecres 13, en el marc dels actes de commemoració del 25è aniversari de la FTI, Izaskun Arretxe va visitar la facultat i va fer una conferència sobre la internacionalització de la literatura catalana, a què es dedica professionalment a l’Institut Ramon Llull.  Va centrar el seu discurs principalment en dos eixos: les estratègies per internacionalitzar la literatura catalana i en maneres de formar traductors del català a altres llengües.

19/12/2017

Izaskun Arretxe, directora de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull, va explicar a la FTI les estratègies que segueixen per internacionalitzar la literatura catalana, passant per la presència en fires de llibres i els ajuts a la traducció i la promoció d’obres catalanes.  Arretxe també va explicar mecanismes que empren per formar traductors del català a altres llengües.

Dimecres 13, en el marc dels actes de commemoració del 25è aniversari de la FTI, Izaskun Arretxe va visitar la facultat i va fer una conferència sobre la internacionalització de la literatura catalana, a què es dedica professionalment a l’Institut Ramon Llull.  Va centrar el seu discurs principalment en dos eixos: les estratègies per internacionalitzar la literatura catalana i en maneres de formar traductors del català a altres llengües. L’acte va ser presentat pel professor del Departament de Filologia Catalana Francesc Gómez, després d’una intervenció del degà Albert Branchadell.

La literatura catalana “és una literatura que cal explicar-la”, va dir, i aquesta és la principal funció de la seva presència en fires del llibre. L’Institut Ramon Llull visita diverses fires del llibre cada any, i ha estat convidat d’honor a les principals fires del món. Arretxe va insistir en la importància que va tenir la presència de l’Institut a la fira de Frankfurt, “que va multiplicar per molt el número de traduccions del català”. Actualment, segons Arretxe, es tradueixen unes 100 obres de literatura catalana cada any i apunta que “és una xifra que s’ha sostingut des de la fira de Frankfurt”.

Pel que fa els ajuts, Arretxe va explicar que l’objectiu és que l’editor internacional pugui publicar un llibre de la literatura catalana sense el cost afegir que suposa la traducció i els viatges de l’autor per a la promoció. Per això, tenen ajuts a la traducció, a la promoció i a la il·lustració de llibres infantils i juvenils. La directora de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull va anunciar que des de 2002 s’han donat 1146 ajuts a la traducció en 44 llengües i 48 països, i 843 ajuts de promoció.

Una altra forma de promoció de la llengua i cultura catalanes és el que anomenen “missió d’editors”. Consisteix en convidar un grup d’editors de diferents països i donar-los classes teòriques sobre literatura catalana. Durant la seva estada, els editors internacionals es reuneixen amb editors locals, agents, periodistes, i tot de persones relacionades amb el món editorial. La idea, va dir Arretxe, “és que vulguin portar els seus països la literatura catalana”. De l’última missió que van fer, durant la setmana del llibre en català, en va sorgir la traducció al francès d’Incerta glòria, de Joan Sales.

Les xifres de la traducció del català
Arretxe va explicar que els autors en català més traduïts són, en aquest ordre, Albert Sánchez Piñol, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Emili Rosales, Jaume Cabré i Ramon Llull.

La llengua a què més es tradueixen les obres catalanes és el castellà. “Per nosaltres això és important i ho hem d’impulsar. Encara es tradueixen massa pocs llibres al castellà. Hi ha apriorismes, més polítics que literaris, que fan que costi traduir literatura catalana al lloc natural on hauríem de començar a traduir-la, que és a l’Estat espanyol”, va dir Arretxe. En relació a això, va dir que volien ampliar el treball amb la llengua castellana a Amèrica Llatina, “on no hi ha aquests apriorismes”, i repetir la presència a la fira del llibre del Guadalajara (Mèxic), considerada la segona més important del món després de la fira de Frankfurt. Seguint el castellà, les llengües a què més es tradueix són el francès, l’italià, l’alemany, el croat, el neerlandès i el portuguès.

Per gèneres, la narrativa és amb diferència el gènere més traduït. El 58% de les traduccions corresponen a narrativa, el 15% a poesia, el 10% a no ficció i el 5% a literatura juvenil. De totes les traduccions que es fan, Arretxe va explicar que al voltant d’un 20% són clàssics.

Formació de traductors
Arretxe va fer incidència diverses vegades en la importància que hi hagi traductors especialitzats en la traducció literària. Per això, l’Institut Ramon Llull organitza seminaris i cursos d’estiu a diferents ciutats del món.

Una novetat que han introduït aquest any va ser portar sis traductors del francès i el castellà a l’hebreu, i començar un procés per convertir-los en traductors del català. Arretxe va explicar que hi ha països on és difícil trobar traductors del català i moltes vegades s’ha de fer la traducció a partir de ‘llengües pont’. “Preferim que es faci directament del català i l’any que ve volem fer el mateix amb el turc”, va dir.

 

Notícies relacionades

Totes les notícies