“Sóc romanès, però Castelló és casa meva”
23/05/2018
Investigadors de la Universitat Autònoma (UAB) i de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) han analitzat la influència dels districtes industrials en el mode d’assentament de població immigrada en una localitat, a partir de l’estudi del nucli de població d’origen romanès a Castelló de la Plana, on els habitants d’aquesta nacionalitat van arribar a suposar el 14% del total de la població l’any 2012.
Els districtes industrials són zones especialitzades en la fabricació i comercialització d’un mateix producte final, com seria el cas de la ceràmica a Castelló de la Plana. El treball ha permès identificar quins trets afavoreixen que els nous habitants d’una població acabin integrant-se en el seu teixit econòmic i social sense gaires dificultats. També ha permès elaborar un model general d’interacció entre els diferents aspectes que hi intervenen.
Així, les característiques de formalitat o informalitat laboral del propi districte industrial, junt amb la situació legal i l’orientació emprenedora dels immigrants, interactuen amb les pròpies institucions creades pels immigrants a nivell local, per definir de quina manera aquestes persones s’acaben inserint en l’economia i la vida de les localitats de destí.
Concretament en el cas de Castelló, l’alt nivell de ocupació formal de l’economia de la ceràmica, distribuïda en diferents localitats de La Plana, va proporcionar estabilitat i continuïtat a persones immigrants d’origen romanès (i no només d’aquesta procedència), que van decidir romandre a una ciutat que van acabar veient com a “casa seva”, tot i la seva auto-identificació com a ciutadans romanesos.
A aquesta influència positiva del sector industrial es va afegir l’existència d’un conjunt d’institucions cíviques i religioses d’origen romanès, a les quals donaven suport el Consolat de Romania a Castelló i les administracions locals. Tot plegat va permetre augmentar la capacitat d’absorció de ciutadans d’aquesta nacionalitat, que, comparativament, trobaven unes condicions més favorables que altres col·lectius.
“Fins ara el paper dels districtes industrials ha estat ignorat en l’estudi de com s’estableixen els nuclis de població immigrada. El cas que hem estudiat és un exemple d’èxit i un fet destacable en un context en què altres concentracions migratòries d’una determinada nacionalitat estrangera han experimentat situacions conflictives en altres districtes industrials”, explica José Luis Molina, investigador de la UAB i un dels autors de l’estudi.
“La nostra recerca també demostra com la crisi econòmica va refermar la voluntat de considerar Castelló com la nova base a partir de la qual cercar ocupació per temporada o provisional en altres províncies, o països per acabar tornant-hi en el moment que milloressin les condicions, com, de fet, està passant ja en aquests moments”. assenyala Luis Martínez Cháfer, investigador de la UJI i coautor del treball.
El model d’interacció proposat pels investigadors s’ha elaborat a partir d’un estudi etnogràfic de la població romanesa a Castelló, entrevistes personalitzades i fonts estadístiques, i pot ser desenvolupat i contrastat amb altres districtes industrials associats a enclavaments migratoris d’Europa.
La recerca ha estat realitzada per José Luis Molina i Miranda Lubbers, investigadors del Grup de Recerca en Antropologia Fonamental i Orientada (GRAFO) de la UAB, i Luis Martínez-Cháfer i Francesc Xavier Molina-Morales, investigadors del Grup Aliances Estratègiques Xarxes i Territori AERT de la UJI, dins del marc dels projectes finançats pel MINECO (CSO2015-68687-P i ECO2015-67122-R).
Referència: Molina, J. L., Martínez-Cháfer, L., Molina-Morales, F. X., & Lubbers, M. J. Industrial districts and migrant enclaves: a model of interaction. European Planning Studies, (2018) 1–21. https://doi.org/10.1080/09654313.2018.1455808
Per ampliar la imatge d'aquesta informació, cliqueu en aquest enllaç