Ciència Animal

01/2015 -

Efecte de l’estrès per calor en cabres productores de llet

A causa del canvi climàtic, s’espera una major freqüència i intensitat de les onades de calor en el futur. Una investigació ha estudiat els efectes de l’estrès per calor sobre la producció de cabres lleteres de raça Murciano-Granadina i els efectes de l’addició de l’oli de soja i del propilenglicol a la seva dieta. Els resultats mostren diferències evidents en les característiques de la llet de les cabres sotmeses a estrès per calor, així com beneficis de l’ús d’oli de soja per millorar les propietats de la llet.

Referències

Salama, A. A. K.; Caja, G., Hamzaoui, S.; Badaoui, B.; Castro-Costa, A., Façanha, D. A. E.; Guilhermino, M. M.; Bozzi, R. Different levels of response to heat stress in dairy goats. Small Ruminant Research. 2014, vol. 121, num. 1, p. 73-79. doi: 10.1016/j.smallrumres.2013.11.021.

Amb el canvi climàtic notable al llarg dels darrers anys, s’espera un augment en la freqüència i intensitat de les onades de calor. Aquesta situació comporta tenir els animals de ramaderia sota condicions d’estrès per calor, fet que comprometria el seu sistema de termoregulació i causaria pèrdues en la producció de llet i carn.

En l’actual treball de recerca, s’han utilitzat cabres lleteres de raça Murciano-Granadina per estudiar els efectes de l’estrès per calor sobre la producció de llet. A més, s’han avaluat els efectes de l’addició de l’oli de soja i del propilenglicol en la ració de les cabres. Per a això, les cabres van ser exposades a 2 condicions ambientals diferents: 1) temperatura neutra (TN; 15 a 20 ºC dia-nit) i 2) estrès per calor (HS; dia, 12 h a 37 ºC; nit, 12 h a 30ºC) .

En comparació amb les cabres TN, les cabres HS van tenir major temperatura rectal, ritme respiratori, consum d’aigua i evaporació d’aigua mitjançant la suor i el panteix. La ingestió de les cabres HS disminuir d’un 20 a un 30%, però les pèrdues en la producció de llet van ser només del 3 al 10%. La llet de cabres HS van contenir menys greix, proteïna i lactosa. A més, la llet produïda per cabres HS va tenir un perfil anormal de coagulació, la qual cosa tindria un impacte negatiu sobre la fabricació de formatge.

Tot i que les cabres HS van consumir menys quantitat d’aliment, no han mobilitzat les seves reserves corporals de greix, però han degradat el seu teixit muscular per mantenir els nivells de glucosa en sang. En conseqüència, les cabres han perdut pes sota les condicions d’estrès per calor. La digestibilitat dels nutrients s’ha augmentat amb el HS, el que parcialment compensaria la menor ingesta d’aliments.

L’addició de l’oli de soja en les racions de cabres va augmentar el greix en llet un 30% i l’àcid linoleic conjugat (CLA) un 360%. Per altra banda, l’ús del propilenglicol en les racions no va millorar la qualitat de la llet. En conseqüència, es recomana en la pràctica l’ús de l’oli de soja, però no el propilenglicol, per a les cabres estressades per calor.

Ahmed A. K. Salama
Ruminant Research Group (G2R)

Departament de Ciència Animal i dels Aliments

ahmed.salama@uab.cat

2024 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388