Sociologia

10/2014 -

Universitat i mercat de treball a Catalunya

Una tesi doctoral sobre l'efecte de la crisi i dels factors socials dels titulats a les universitats públiques catalanes en els cursos 2003-2004 i 2006-2007 en la seva inserció laboral confirma l’impacte de la crisi econòmica en el percentatge d'ocupació, però no en les característiques de les ocupacions. La titulació estudiada, així com el treball durant els estudis també influeixen en les característiques ocupacionals, mentre que es va observar una baixa influència de factors com l'edat, el sexe i l'origen social.

Referències

“Universidad y mercado de trabajo en Cataluña: un análisis de la inserción laboral de los titulados universitarios”, tesi doctoral de José Navarro Cendejas, dirigida pel Dr. Jordi Planas Coll i la Dra. Sandra Fachelli i llegida al Departament de Sociologia.

Quan es revisa el paper de la Universitat en la societat, un dels interessos recurrents consisteix a conèixer els resultats en la inserció laboral dels seus titulats. Al voltant d'aquest fenomen, en aquesta tesi ens hem fet dos qüestionaments que han guiat el procés d'investigació. La primera pregunta va indagar sobre els factors socials que diferencien els resultats d'inserció laboral dels titulats universitaris a Catalunya. La segona pregunta va girar entorn dels possibles efectes de la recent crisi econòmica en la incorporació dels titulats al mercat de treball. Es van utilitzar dades secundàries que provenen de les enquestes d'Inserció Laboral que elabora AQU Catalunya triennalment des de l'any 2001. En aquesta tesi es van analitzar específicament dues enquestes: una elaborada el 2008 amb una mostra de graduats el curs 2003-2004, i l'altra realitzada el 2011 amb titulats el curs 2006-2007, circumscrivint l'anàlisi als graduats de les universitats públiques catalanes.

Es van proposar tres hipòtesis de treball. En primer lloc, l'existència d'una segmentació del mercat de treball professional a partir dos eixos d'anàlisi: la “situació laboral" -si els titulats estaven ocupats, en atur o inactius- i la "situació ocupacional" -les condicions laborals del conjunt de titulats que tenien feina en el moment de la enquesta-. La segona hipòtesi, que fa referència a l'impacte de la crisi econòmica, es va poder treballar gràcies al fet que els enquestats es van incorporar al mercat de treball en dos moments diferents respecte a la situació socioeconòmica a Catalunya. Aquesta hipòtesi es va dividir al seu torn en dues subhipòtesis, una referida a la "situació laboral" i una altra a la "situació ocupacional", però en termes generals es pronosticava un empitjorament en els resultats d'inserció laboral en la segona promoció pel que fa al que es trobaria en la primera. Finalment, la tercera hipòtesi plantejava que els factors socials que permetrien establir diferències en la inserció laboral, tant analitzant la "situació laboral" com la "situació ocupacional", serien l'edat, el sexe, l'origen social, la carrera estudiada i el treball durant els estudis.

Pel que fa a la primera hipòtesi, es va confirmar la presència d'una segmentació del mercat laboral únicament en considerar les característiques de les ocupacions, però no en funció de la situació laboral -ocupació, atur o inactivitat-, ja que la gran majoria de titulats estaven treballant en el moment de l'enquesta. La segmentació dels titulats ocupats es va treballar a partir de la construcció d'una tipologia, realitzada mitjançant tècniques factorials (anàlisi de correspondències múltiples) i de classificació automàtica (classificació ascendent jeràrquica).

Pel que fa a la segona hipòtesi, assumint el que s'ha dit en la primera, es va comprovar l'impacte de la crisi econòmica de manera més clara en el descens de l'ocupació en els enquestats el 2011 -la taxa d'atur augment del 3% el 2008 al 8 % el 2011-, però pel que fa a les característiques de les ocupacions d'aquells que tenien una activitat remunerada no es va observar un impacte fort de la crisi en termes generals. Aquest resultat es va poder confirmar a partir de la similitud de les tipologies, que van ser elaborades de manera independent amb cada promoció.

Finalment, pel que fa a la tercera hipòtesi, es va confirmar allò trobat en altres investigacions: que la titulació estudiada és la variable que té més influència en la determinació de les característiques ocupacionals dels titulats. En segon lloc, es va trobar una influència important de la feina durant els estudis, que va mostrar resultats que poden ser interpretats com una influència de la trajectòria laboral prèvia en els resultats que obtenen els universitaris després d'obtenir un títol. La influència de l'edat, el sexe i l'origen social van mostrar resultats mixtos, però en termes generals es va trobar que era de baixa intensitat en base als models logístics empleats.

José Navarro Cendejas

Departament de Sociologia

jnavarro78@gmail.com

2024 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388