Universitat Autònoma de Barcelona Màsters i postgraus UAB

Postgrau UAB > Doctorats > Tots els doctorats > Informació general

Ciències humanes
Arts i Humanitats

Objectius i justificació

L'objectiu dels estudis de doctorat en Història Comparada, Política i Social consisteix en preparar els estudiants per tal que siguin capaços d'iniciar i completar una investigació complexa, original i innovadora, i que se situï dintre dels grans marcs de referència de la historiografia actual, tant a nivell nacional com internacional.

Aquesta recerca es materialitzarà en l'elaboració d'una tesi doctoral. Es pretén, per tant, formar doctors i doctores que realitzin una tasca investigadora de gran qualitat, i que coneixin, identifiquin i, si és el cas, puguin situar-se en alguna de les grans corrents historiogràfiques actuals.

Igualment, l'alumnat d'aquests estudis de doctorat haurà d'acreditar en la seva tesi el domini de les tècniques més avançades del buidatge i utilització d'arxius, hemeroteques i altres fonts d'informació, tot incloent-hi les noves possiblitats que ofereixen les noves tecnologies i, molt especialment, Internet.

Hauran de mostrar també el seu coneixement profund de la bibliografia específica del tema investigat, la seva capacitat de síntesi i interpretació, així com el coneixement dels principals debats i aportacions de la historiografia més recent, molt especialment a l'àmbit on hagi centrat la seva recerca.

Línies de recerca

 

  1. Història Moderna
    • Història política i història de la guerra
    • De la Il·lustració al Liberalisme (reformisme, revolució i contrarevolució -especialment a Espanya)
    • Les resistències de Catalunya a la monarquia borbònica després de la Nova Planta
    • Història de la Guerra (segles XVI-XVII) en la Monarquia Hispànica i Catalunya
    • Història cultural i del pensament
    • Identitats i pensament polític de Catalunya i Espanya a l'època moderna
    • Estudi i edició dels diaris i memòries personals de la Catalunya Moderna.
    • Història de la cultura (història del llibre i història de l'alfabetització)
    • Demografia històrica
    • Història social i història econòmica
    • Fiscalitat
    • Història social i de les mentalitats (família)
    • Història religiosa
    • Història de la Inquisició
    • Història de la Historiografia
    • Història de la Historiografia Catalana
    • Regió, nació i imperi a la historiografia europea
    • Hispanistes europeus a l'època moderna
       
  2. Història Contemporània
    • Revolució i contrarevolució a l'Europa del segle XIX. El carlisme.
    • Les revolucions liberals (amb especial atenció a la francesa de 1789 i l'espanyola)
    • Història comparada dels liberalismes polítics europeus (1789/1848)
    • Història del romanticisme polític
    • L'ocupació napoleònica a la península ibèrica
    • La guerra del francès: aspectes demogràfics
    • La guerra del francès: les guerrilles
    • La construcció social de les memòries polítiques nacionals
    • Moviments socials i conflictivitat a Catalunya i Espanya (segles XIX-XX)
    • Violència i terrorisme a l'Espanya contemporània
    • Organització del treball i conflictivitat laboral a Catalunya i Espanya
    • Història del moviment obrer a Catalunya i Espanya (segles XIX-XX)
    • Història del republicanisme a Catalunya i Espanya (segles XIX-XX)
    • Republicanisme i catalanisme d'esquerres al segle XX
    • Comunisme i anarquisme durant la II República, la guerra civil i la dictadura franquista
    • Marxisme i qüestió nacional a Catalunya i Espanya Franquisme i transició a la democràcia
    • Les actituds socials envers el règim franquista
    • Les polítiques socials de la dictadura i la construcció del consens
    • Les institucions i el personal polític franquista
    • L'oposició antifranquista
    • Els moviments i la conflictivitat social durant el franquisme
    • Església i franquisme
    • L'exili polític
    • Les relacions culturals entre l'exili i l'interior
    • La cultura catalana durant la dictadura franquista
    • La cultura espanyola durant la dictadura franquista
    • La crisi del franquisme i el procés de transició a Catalunya i Espanya
    • La configuració del règim democràtic espanyol
    • Noves tendències culturals en l'Espanya democràtica
    • Els feixismes i l'extrema dreta europea al segle XX
    • Els orígens culturals del feixisme
    • Estudi comparat dels règims feixistes (Alemanya, Itàlia, Espanya)
    • Educació i socialització política als règims feixistes
    • L'organització del treball i les relacions laborals en el feixisme
    • Ciència i cultura en el feixisme
    • L'extrema dreta europea a la segona meitat del segle XX
    • Tradicionalisme i extrema dreta a Catalunya i Espanya (del sexeni democràtic al franquisme)
    • El món àrabo-islàmic contemporani (amb especial atenció al Magreb)
    • Els conflictes a 'l'espai ex otomà' (Balcans, Turquia, Orient Mitjà)
    • Els jueus a l'Europa contemporània.
    • El sionisme.
    • L'Estat d'Israel
    • Església i societat comtemporània
    • Història del parlamentarisme a Catalunya i Espanya (segles XIX-XX)

Departament/s o institut/s vinculats

Coordinador/a i composició de la Comissió de l'Estudi

Coordinador

Comissió de l'Estudi de Doctorat

La Comissió de l'Estudi de Doctorat està formada per cinc professors doctors, inclòs el coordinador del doctorat, que també ho és dels màsters. La comissió es renovarà cada tres anys.
 


Procediments per a queixes i reclamacions

Per resoldre dubtes, realitzar consultes, suggerències o queixes segons considereu oportú podeu dirigir-vos a:


 

 

 

 

El Postgrau UAB t'ofereix un ampli catàleg de màsters, postgraus, cursos i doctorats a Barcelona orientats a crear
els professionals i investigadors que demanden els sectors econòmics i socials més innovadors. Són els postgraus i màsters UAB:
una inversió en la teva carrera laboral amb la garantia i el prestigi de la Universitat Autònoma de Barcelona.

© 2013 Universitat Autònoma de Barcelona - Tots els drets reservats