"Els operadors de banda ampla i, en general, tot el sector tecnològic, estan assumint un paper fonamental per promoure la sostenibilitat, i estan aplicant fórmules d'estalvi, internes i de cara a l'usuari final, en un context poc propici en què s'està produint una ralentització en el desplegament de la xarxa". Així sintetitza Joan Francesc Fondevila, director del Centre d'Estudis sobre el Cable (CECABLE), el contingut de les XIV Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya, organitzades amb gran èxit de participació del 5 al 7 de maig pel CECABLE i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Club de Marketing Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (COETC), Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEIC), Feceminte, Fundació Barcelona Digital, Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), Red.es, AOTEC (Asociación Nacional de Operadores de Telecomunicaciones y Servicios de Internet), AEDOC (Asociación Española de Documentación Digital), AETIC (Asociación Empresas de Tecnologías de la Información y Comunicaciones de España), ANEI (Asociación Nacional de Empresas de Internet), APD (Asociación para el Progreso de la Dirección), Asimelec (Asociación Multisectorial de Empresas Españolas de Electrónica y Comunicaciones), Astel (Asociación de Empresas Operadoras y de Servicios de Telecomunicaciones), Redtel (Asociación Española de Operadores de telecomunicaciones), CTecno, Parc Tecnològic del Vallès (PTV), International Association of Technology, Education and Development (IATED), Fundación para el Desarrollo Infotecnológico de Empresas y Sociedad (Fundetec) i Locaret, i que es van portar a terme a la nostra Escola.

L'esdeveniment ha reflectit cert alentiment en les inversions, producte de la crisi i la indefinició del legislador en mesos anteriors. "La penetració de la banda ampla, tot i estar lleugerament per sota de la mitjana dels 27, se situa en paràmetres acceptables. L'empenta definitiva per aconseguir noves llars provindria d'una reducció significativa de preus, o de la recerca de fórmules alternatives imaginatives, sense oblidar la sostenibilitat ecològica de les diverses tecnologies i els diversos equips", afirma Fondevila.

Dia 5 de maig:

En la inauguració, el Dr. Remo Suppi, comissionat de la rectora per a la Societat de la Informació (UAB), el Dr. Joan Francesc Fondevila (director del CECABLE) i el Dr. Jaume Pujol (director de l'Escola Universitària d'Informàtica) van remarcar el relleu dels vincles universitat-empresa en un sector tan capdavanter com el tecnològic.

Irene Castrejón, d'Hispasat, va remarcar la complementarietat cable-satèl·lit i els atributs d'aquest canal: l'accés universal, la immediatesa, la multidistribució. "L'estàndard DVB-RCS està dinamitzant el sector", va afegir, alhora que remarcava el creixement dels serveis amb connectivitat IP en vehicles i mitjans de transport. José María Martínez, director de Negoci i Desenvolupament de Wifidom, va indicar que algunes zones rurals a Espanya tenen millor servei de banda ampla que algunes d'urbanes. A parer d'Alfonso Aguado, director de Màrqueting d'Ericsson, el futur tecnològic rau en l'equilibri entre persones, sostenibilitat i progrés. Va calcular per a 2020 més de 50 bilions de dispositius connectats a xarxes mòbils, i 50 Exabytes de tràfic. La reducció de l'empremta de carboni s'hauria de situar entre el 50 i el 80% el 2050.

Juan José Estarellas, d'ONO, va remarcar que la seva xarxa (que suma més de 45.000 km. de fibra òptica) ja arriba a 300 ciutats espanyoles. El triple play el lidera telefonia, Internet (amb puntes de fins a 50 Mbps) i televisió (més de 200 canals de capacitat), amb un total d'1,9 milions de clients, sis milions d'usuaris i 3,9 milions de serveis contractats. La inversió a Catalunya és de 1500 milions d'euros. ONO va confirmar l'estratègia d'implementar DOCSIS 3.0 com a protocol de suport a dades. La principal millora és el "bonding" de canals (tant downstream com upstream) i l'assignació dinàmica d'ample de banda, que permeten incrementar la capacitat màxima de punta de baixada fins a 1 Gbps. També implementa millores en el control de la QoS i proporciona suport per a IPv6. L'ús d'EuroDOCSIS proporciona 200 Mbps de baixada.

Per a Eivin Christensen, de DS2, el PLC permet ja prioritzar el tràfic de xarxa, minimitzar interferències i assegurar la privacitat. Gonçal Bonhomme, d'Orange, va analitzar un cas pràctic (a Manresa) de solucions de xarxes passives de fibra òptica per a Pimes en polígons industrials, que han de situar l'arpu per empresa al voltant dels 300 euros mensuals. Una altra aplicació d'e-Health d'Orange se centra en la signatura digital mòbil. La utilitat de la tecnologia, i no tant el preu, és la clau per a la seva divulgació a l'empresa, a parer d'Enrique Hormigo, de Fundetec.

Els nous models de subministrament d'aplicacions per arribar al client final, integrant peces de codi en la infraestructura de xarxa, amb nous canals de posicionament del codi (per als desenvolupadors) i aplicacions de valor afegit (per a usuari i empresa) van centrar el missatge de Xavier Homs, de Juniper Networks. Alberto Estirado, director general de G-Net, va destacar la dificultat que representa l'asimetria de la xarxa. Per a Jorge Rami, d'Acens, els servidors dedicats "estan evolucionant per complir amb les necessitats de les empreses". La flexibilitat, fiabilitat, disponibilitat i eficiència energètica són bàsiques per garantir la presència dels negocis en una Internet cada dia més dinàmica i en un món més preocupat pel medi ambient. Els servidors han de complementar-se amb funcionalitats de gestió que facilitin la tasca dels gestors de serveis informàtics de les empreses. L'evolució vers la virtualització suposa un salt en la manera d'entendre els servidors dedicats, allunyant-se del concepte físic de la màquina tradicional i cada vegada més a prop de ser considerats serveis.

Dia 6 de maig:

Sogeti va fer palesa la necessitat de testejar correctament els projectes de programació per a empreses, ja que un 62% de projectes no obtenen èxit. El missatge ecologista va tenyir el discurs de Lluís-Ramon Sales, de Prysmian Telecom, i de Joan Martín, d'Optral, quant a l'evolució dels sistemes d'instal·lació de fibra òptica en els edificis, i de Miguel Ángel Guerra, de D-Link, que va introduir el concepte de Green Ethernet i els avantatges en la instal·lació de xarxes d'última generació. Orestes Perotas, d'Alcatel-Lucent, considera que les ICTs poden resultar instrumentals en el desenvolupament d'un creixement econòmic sostenible i en la reducció d'emissions en els pròxims anys. Els programes de conscienciació d'empleats i millores en l'impacte d'operacions s'estan estenent. Alcatel-Lucent se centra en el desenvolupament i implantació de tecnologies de telecomunicacions eco-innovadores que poden aportar canvis significatius per a la societat i el medi ambient. Xarxes d'accés FTTx, com Smart-DSL, DSLAM distribuït, ONT de baix consum, porten a l'eco-eficiència com el punt de trobada entre eco-sostenibilitat i rendibilitat per als operadors, ja que, a més, totes aquestes propostes presenten un business case positiu vers altres tecnologies i arquitectures.

El fet que la banda ampla es multipliqui per 60 en deu anys, segons Àlex Ramoneda, de Focfibra, confereix més relleu a aquestes apostes. Possibles iniciatives de propagació de la banda ampla a Espanya, com la iniciativa pública en xarxes on la competència sigui complexa (sobretot en entorns rurals), o la creació d'operadors neutres d'infraestructura, i fins i tot la separació dels mercats majorista i minorista, poden dinamitzar el sector. Philippe Flament, d'Acome Ibérica, va considerar que la connectivitat de xarxa dintre dels edificis a França supera l'actual a Espanya. Juan José Luque, de Konica Minolta, va remarcar, en la línia d'estalvi, que el 3% de facturació d'una empresa correspon a impressió.

Xavi Casajoana, de Voz Telecom, va subratllar el paper de la Communication as a Service (CaaS), i Víctor Lorca, de Panda Software, va enfasitzar el relleu de la seguretat. Spamina es va centrar en els avantatges (sobretot en temps guanyat) de les estratègies antispam empresarials.

Dia 7 de maig:

La taula rodona sobre polítiques públiques d'extensió de la banda ampla va tendir a polítiques de telecomunicacions més ambicioses. Joan Francesc Fondevila, director de CECABLE i president de les Jornades, va remarcar que "malgrat que el model mixt ha generat alguns resultats, s'han de produir moviments estatals i europeus que defineixin el marc legislatiu i permetin a tots els actors planificar moviments de forma estratègica i sense por a sobtats canvis d'orientació". Carles Salvadó, cap del Servei de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, va considerar la telecomunicativa "una infraestructura bàsica, tot i que altres sectors no ho tenen clar". Garantir banda ampla, telefonia mòbil i TDT és la missió de la Generalitat. Carles Sabater, cap de l'Àrea de Projectes de Localret, va destacar que l'aposta per competir en xarxes ha estat fins ara "ineficaç", ja que només 50 ajuntaments dels 950 de Catalunya disposen de competència efectiva en el desplegament de xarxa. Román Lantarón, de Feceminte, va reclamar una reforma de la legislació sobre ICT. Lluís Surroca, responsable de Banda Ampla de la Fundació Barcelona Digital, va emfasitzar la promoció d'usos d'aplicacions a les xarxes.

La cultura i els seus autors com a bé que cal protegir mitjançant drets d'autor va centrar el discurs d'Octavio Dapena (EGEDA). Un altre sector en evolució són les aplicacions de programació per a la docència i globals per a l'empresa (Microsoft i Telvent). Per a José Antonio Martínez, de Google España, hem evolucionat de l'era de la informació (llegir) a la de la comunicació i distribució (comercialitzar) i a la del networking (publicar). Jordi Pons, d'IBM, va defensar l'expansió del cloud computing (automatitzat, flexible, escalable, eficient energèticament), i Tona Torres, de DiLartec, el futur del connected building i la immòtica.

Programa original de les jornades (en pdf): català o castellà.