"L'evolució de la Societat de la Informació i el Coneixement i el previsible augment exponencial en el tràfic de dades estan convertint la fibra òptica en la fórmula angular per consolidar una xarxa de banda ampla escalable a llarg termini, encara que de moment la indústria va sortejant els lògics obstacles del mercat mitjançant tecnologies alternatives". Així sintetitza Joan Francesc Fondevila, director del Centre d'Estudis sobre el Cable (CECABLE), el contingut de les XII Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya, organitzades amb gran èxit de participació del 8 al 10 de maig pel CECABLE i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Club de Màrqueting Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (COETC), Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEIC), Feceminte, Fundació Barcelona Digital, Fundació Catalana per a la Recerca (FCR) i Red.es, entre d'altres institucions, i que es van portar a terme en l'Escola Universitària d'Informàtica de la UAB, amb seu a Sabadell.

L'esdeveniment ha reflectit les inquietuds del sector: la competència i complementarietat amb el satèl·lit i fórmules microones, les aplicacions de la banda ampla al mòbil, els desequilibris territorials arran de buits en l'expansió de la xarxa, l'evolució de la Veu sobre IP, les estratègies tecnològiques dels grans operadors abocades a les assignacions dinàmiques de l'ample de banda, la convivència entre un tràfic creixent i la seguretat, la legislació o abstenció legislativa quant a l'extensió de fibra òptica per part de l'incumbent són ítems que han de guiar les apostes estratègiques de tots els actors del sector.

Dia 8 de maig:

En la inauguració, el dr. Remo Suppi, delegat del rector per la e-universitat, el Dr. Joan Francesc Fondevila (director del CECABLE) i el Dr. Jaume Pujol (director de l'Escola Universitària d'Informàtica) van remarcar el relleu dels vincles Universitat-empresa en un sector tant capdavanter com el tecnològic.

José Antonio Guerra, responsable d'Enginyeria d'Hispasat, va destacar els avantatges del processat a bord, l'OBP, que millora la qualitat de l'enllaç.

Ono va confirmar la seva aposta de lideratge a Catalunya plantejant els trets estratègics més recents: la creació d'una Direcció Territorial a Catalunya amb capacitat de decisió i actuació, l'establiment d'una Presidència per a ONO Catalunya per a reforçar la direcció territorial; l'increment de cobertura de llars (75.000 noves llars i empreses en 2006 i 96.000 previstes en 2007); un nou model constructiu de microrases a barcelona; la ubicació de l'activitat de continguts a Catalunya a través de Factoría de Canales (Teuve); l'augment en la capacitat de banda ampla, d'1 Mbps a 4 Mbps per a tots els clients, el mes de maig de 2007; i el llançament del servei OJO (TV a la carta), al desembre 2006. De fet, ONO ja compta amb 200.000 clients residencials i empreses, una inversió acumulada a Catalunya de 1.350 milions d'euros, un despelgament de xarxa de banda ampla via cable a 650.000 lars en 18 municipis amb cable; un desplegament de 41 centrals amb ULL que donen cobertura a 745.000 clients potencials i un desplegament total a Catalunya de 1.395.000 llars i empreses, un 51,6% del total.

Fernando Vela, gerent d'Estratègia Tecnològica de ONO, considera que "les xarxes de cable estan preparades per absorbir les demandes necessàries per als nous serveis de TV ja que només consumeixen espectre, no requereixen ample de banda dedicat". Segons l'operador, l'evolució de l'accés cable passa per implementar DOCSIS 3.0 com a protocol de suport a dades. La seva principal millora és el "bonding" de canals (tant downstream com upstream) i l'assignació dinàmica d'ample de banda, que permeten incrementar la capacitat màxima de punta de baixada fins a 1 Gbps. També implementa millores en el control de la QoS i proporciona suport per a IPv6. L'estàndard Docsis 3.0 ja ha estat aprovat per CableLabs. Les primeres versions de Cable Mòdem Docsis 3.0 proporcionaran velocitats punta de fins a 152 Mbps (4 canals de 38 Mbps downstream) amb total independència de la distància. L'evolució de les capçaleres a Capçaleres Modulars millorarà l'economia de la solució. La maduresa completa de productes per a implementacions es fixa per a la segona meitat de 2008.

Des de l'àrea estratègica de ONO, es considera que l'evolució de les tecnologies ADSL cap a VDSL per maximitzar el major ample de banda assolible es basen en la reducció de la distància del bucle, amb el que la maduresa i interoperabilitat real s'espera per a finals de 2007.

Adolfo Abalo, consultor de ZyXEL, va remarcar les virtuts del VDSL2, les prestacions de les quals poden arribar als 200 Mbps, i va pronosticar una demanda d'ample de banda a curt termini de 32,3 Mbps de baixada i de 9,3 de pujada, de mitjana, combinant jocs, IPTV, VoIP, Internet i videoconferència. Darío Martín, director tècnic de Motorola, va defensar el "seamless mobility" com a filosofia i la socialització de la televisió com a realitat imminent. David José Pedreira, de Telefònica, va remarcar que, al 2009, el 20% del negoci del sector es focalitzarà en entreteniment, mentre que Carlos del Rio, de AB-Tel, va desglossar avantatges i inconvenients de Wimax. José Luis Gárate, responsable de Banda Ampla de Astra, va destacar les restriccions a les quals se sotmet els "heavy users", i Enrique Jaureguialzo, de Chloride, aprofundí en els SAIs.

Per a Enrique Sainz, director de Deloitte, el desenvolupament de les TICs és un factor clau per a l'increment de la competitivitat i productivitat a Europa. A més, l'adequada utilització de les TIC contribueix a l'èxit d'un model econòmic basat no només en l'increment de la productivitat i la competitivitat, sinó també en la promoció de la igualtat social i regional, en la millora dels serveis públics, en l'accessibilitat universal i en la millora del benestar i de la qualitat de vida dels ciutadans. "L'objectiu és aconseguir una societat de la informació basada en la cohesió geogràfica, social i econòmica. Per assolir aquest objectiu es fa indispensable l'esforç conjunt de tots els agents socials, especialment les Administracions Públiques, institucions de caràcter privat i Universitats i Organismes Públics d'Investigació", considera Sainz.

L'estratègia dels pròxims anys anirà encaminada a crear un Espai Únic Europeu de la Informació. En aquest sentit, alguns dels reptes als quals s'enfronta Europa són augmentar la cobertura i velocitat dels serveis de banda ampla en tot el territori, reforçar la innovació i la investigació en TICs, fomentar el desplegament de noves xarxes, incrementar la seguretat a Internet i oferir serveis públics on-line. A Espanya, existeix cert retard en l'adopció de TICs en un doble sentit. Pel que fa a l'oferta, és necessari invertir en infraestructures que facin possible un potencial desenvolupament del mercat en els pròxims anys. Pel que fa la demanda, hi ha una escassa percepció de la utilitat de les TICs en les companyies com a motor per incrementar la productivitat. Per arribar als objectius de convergència amb Europa, és necessari que comenci a donar-se a Espanya una estreta col·laboració entre l'Estat, les Comunitats Autònomes i els Ens Locals.

El desfasament d'Espanya respecte a Europa pel que fa a TICs es percep en el fet que el 2005 un 32% de les llars espanyoles tenia accés a Internet, mentre que a Europa el percentatge era del 47%. Per a 2010 l'objectiu és sobrepassar el 60% de llars espanyoles amb accés a Internet. No obstant això, la qualitat d'accés és més gran a Espanya, donat que un de cada quatre llars disposen de banda ampla, per un 17% de llars europees. La dada també és positiva quant a població que fa servir Internet, en línia amb la Unió Europea: 46% a Espanya davant el 43% en la Unió Europea. En l'àmbit empresarial, la implantació de les TIC a Espanya és igual i fins i tot superior a la Unió Europea, amb 9 de cada 10 empreses amb accés a Internet en ambdues zones i un 82% d'empreses espanyoles amb banda ampla davant el 55% de la Unió Europea. La dada a millorar és la d'empreses espanyoles amb pàgina web pròpia (43% davant el 60% de la UE).

Amb les dades actuals, es percep una necessitat d'inversió en infraestructures per a arribar a la major cobertura de cara al 2010. En aquest sentit, existeixen certs obstacles nacionals, com l'absència d'un mercat intern de comunicacions electròniques, la qual cosa dificulta les inversions transnacionals. Amb l'objectiu d'impulsar el pas de la Societat de la Informació a la Societat del Coneixement, té una importància crucial la digitalització de les PIMES i una actuació coordinada i coherent de les Administracions Públiques i els inversors privats, amb la finalitat de garantir la lliure competència i retribuir de forma adequada el capital invertit.

Luisa Bastero, responsable del departament de Prevenda i Tecnologia de JDSU Spain, considera que una bona gestió de la xarxa i dels recursos tecnològics no és una prioritat en moltes empreses, i que els departaments IT pateixen les queixes contínues dels usuaris: comunicacions lentes, reduït ample de banda disponible, reduïdes eines multimèdia, gran temps de resposta i una llista interminable de necessitats. Segons Bastero, "és necessari per a l'augment dels beneficis, qualitatius i quantitatius, que els gestors comencin a valorar els nous serveis a incorporar. De la mateixa manera, per a un augment de la productivitat, és necessari disposar d'eines d'anàlisis que verifiquin el correcte comportament de la xarxa". Daniel García, de Netgear, va destacar la creixent sensibilitat de l'empresa cap als sistemes d'emmagatzematge, i Rafael Vigil, de Optenet, vaticinà que el 50% d'accés a Internet es realitzarà des del mòbil el 2008.

Dia 9 de maig:

Gonzalo Aixa, de Break-Even, va establir com amenaces per a l'empresa el descens de marges, la vulgarització del producte i l'obsolescència de solucions. Per a Manuel Acedo, de General Cable, l'extensió de fibra a Espanya està lluny dels països capdavanters (Nord d'Europa i Estats Units). Miguel Morante, de Nexans, aposta pel VDSL2, "tot i que el mercat no s'acaba d'abocar". Josep Cabrera, de Draka, considera que hauríem de seguir els models FTTH d'Amsterdam o del projecte Illiad de París.

Per a Xavier Vilarrubia, d'Applus, entre les empreses de telecomunicacions ha d'existir més sensibilitat cap a l'avaluació de dispositius tecnològics. Jorge Tierno, de Huawei, considera factible a curt termini la tecnologia GPON, que pot oferir 2,5 Gbps de pujada i 1,25 de baixada. Per a Andrés Peñarrubia, d'Alcatel-Lucent, l'objectiu dels operadors ha de residir a atreure clients, millorar-ne l'arpu, protegir marges i millorar la QoE (Quality of Experience) de l'usuari. Alberto Alonso, de Axis, defensa un concepte audiovisual aplicat a tots els estadis de l'empresa, mentre que Claudia Manrique, de Trend Micro, va considerar clau la prevenció en la seguretat. Joan Ramoneda, de Acer, va posar èmfasi en l'anàlisi de la informació, i Alfons Sort, d'Adobe, va remarcar que la major part de documents de les administracions públiques segueixen el format PDF.

Dia 10 de maig:

A la taula rodona, Joan Francesc Fondevila, director del CECABLE, va remarcar que l'objectiu del sector, des d'Administracions Públiques fins a operadors i grups de pressió, és "evitar una societat dual que avantposi les àrees urbanes en detriment de les rurals", i va sostenir que l'estat de l'art de l'extensió de la xarxa és clarament millorable. Mauro Soto, de Localret, va remarcar el projecte de dotar de connectivitat els equipaments públics. Domingo Ruiz, del COETC, considera que el 4% d'inversió en infraestructura és indispensable, i que el consens és clau al sector. Arturo Ortega, de la Fundació Barcelona Digital, va apel·lar al model de Eindhoven com a referent de cablejat fins a la llar, i va sostenir que l'empresa desconfia de les telecomunicacions. Toni Comerma, de la CCRTV Interactiva, va sol·licitar una xarxa "potent" com a usuari.

Jesús González, d'Afina-Packeteer, va subratllar que una xarxa WAN requereix disponibilitat i increment de demanda d'ample de banda i seguretat. Octavio Dapena, d'EGEDA, va recalcar que el 27% de la pirateria a Espanya procedeix d'Internet. Pilar Santamaría, de Cisco, va parlar del "homo zappiens" com a resultat del concepte de Web 2.0. Francisco Monteverde, de Microsoft, considerà el software com a "clau" en l'Economia del Coneixement. Ruperto García, de Panda Software, va remarcar que "ara les epidèmies i els atacs a la xarxa són silenciosos", i que a un test recent el 76% d'empreses espanyoles patien algun tipus d'infecció. Alfonso Aguado, de Ericsson, va recalcar els avantatges d'una xarxa mòbil que a mig termini pot arribar als 120 Mbps. Yannick Levy, de DiBcom, va considerar que les assumpcions del mòbil poden dur al "séxtuple play". DiBcom està al cor de la televisió mòbil. Com a companyia capdavantera de semiconductors que fabrica chipsets d'alt rendiment, la seva tecnologia permet la recepció de la televisió mòbil amb un baix consum d'energia i a velocitats que superen els 210 Km/h. Javier de la Cuerda, de Telvent, va ressaltar el relleu dels punts neutres per al tràfic d'Internet.