José Saramago, nascut el 1922 a Azinhaga (Ribatejo), és un dels novel·listes actuals més apreciats a tot el món. Abans de dedicar-se a la literatura va exercir diferents professions, des de serraller i mecànic a editor. L'any 1969 es va afiliar al partit comunista portuguès, per la qual cosa va patir la censura i la persecució durant els anys de la dictadura de Salazar. Es va afegir a l'anomenada "Revolució dels clavells", que va dur la democràcia a Portugal l'any 1974. Va exercir com a periodista del diari Diário de Notícias. Des del 1976 viu exclusivament d'escriure. Actualment, divideix la seva residència entre Lisboa i l'illa de Lanzarote. Escèptic i intel·lectual ha mantingut i manté una posició ètica i estètica per damunt de partidismes polítics, i compromesa amb el gènere humà.

Va publicar la seva primera novel·la, Terra de pecat, l'any 1947, però és amb Alçat del sòl (1980) que es rebel·la com el gran novel·lista madur i renovador portuguès. Més tard ha escrit obres com Memorial del Convent (1982), L'any de la mort de Ricardo Reis (1984), La balsa de pedra (1986), Història del setge de Lisboa (1989), L'evangeli segons Jesucrist (1991), Assaig sobre la ceguesa (1995), Tots els noms (1998), La caverna (2001) i la recentment publicada L'home duplicat (2002).

Ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Torí (1987), la Universitat de Sevilla (1991) i la Universitat de Manchester (1995). Entre d'altres premis i distincions, li han estat concedits el Premi Camões (1995) i el Premi Nobel de Literatura (1998).