Ryszard Kapuscinski, nascut a l'est de Polònia el 1932, va treballar com a corresponsal a l'estranger per a l'Agència de Notícies Polonesa del 1958 fins al 1981. Durant molt de temps va ser l'únic corresponsal a l'estranger d'aquesta agència, cosa que li va permetre de viatjar per Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, on va viure de molt a prop al voltant d'una trentena de guerres civils, revolucions i tot tipus de conflictes socials i polítics, sovint posant en perill la seva pròpia vida, amb l'objectiu d'informar amb profunditat no només sobre els fets que passaven al seu voltant, sinó també sobre les causes que els motivaven.

Amb els anys Kapuscinski s'adona que no n'hi ha prou amb els articles periodístics per reflectir la complexitat de la majoria de conflictes sociopolítics dels quals és testimoni. És llavors que comença a publicar llibres on retrata acuradament alguns dels fets històrics que ha viscut. L'ús de tècniques narratives, el retrat psicològic dels personatges, la riquesa estilística i una potent imatgeria li serveixen en aquestes obres per interpretar el que percep i el converteixen en un escriptor de reconegut prestigi. La seva obra més coneguda és un reportatge-novel·la sobre la caiguda de l'emperador Haile Selassie d'Etiòpia: L'emperador (1978), que ha estat traduïda a moltes llengües. També cal destacar El xa (1982), L'imperi (1993) o Banús (1999), entre d'altres obres.

Kapuscinski ha denunciat reiteradament la visió simplificada -i sovint manipulada- dels conflictes que ofereixen els mitjans de comunicació de masses. Davant l'augment de mitjans logístics i tecnològics, Kapuscinski segueix defensant la documentació prèvia, el viatge i l'observació directa com els únics mitjans per conèixer els pobles i els conflictes que pateixen i, per tant, de poder donar-ne informació fiable i acurada.