Terry Eagleton va néixer a Salford (Anglaterra) el 1943. Es va educar al Trinity College de la Universitat de Cambridge i fou deixeble del crític Raymond Williams que, com el mateix Eagleton, procedia d'una família de la classe obrera rural. Va obtenir el doctorat als 21 anys i va ocupar el càrrec de tutor al Wadharn College de la Universitat d'Oxford. Actualment és professor de Teoria de la Cultura a la Universitat de Manchester.

Eagleton és un dels crítics literaris més importants del món anglosaxó. El seu treball és subtil, sofisticat i polèmic en intentar mostrar la connexió entre política i poder en les institucions acadèmiques i intel·lectuals. Els seus estudis sobre Shakespeare, Richardson, Conrad i les Brönte, entre molts altres autors clàssics, sempre han intentat mostrar els efectes que sobre el fet literari exerceix la ideologia, que defineix com el nexe entre els discursos i el poder. Aquests aspectes els ha aplicat amb intel·ligència en les qüestions culturals i literàries relacionades amb la postmodernitat.

És autor d'una nombrosa bibliografia que inclou: Shakespeare and Society (1967); Exiles and Emigrés: Studies in Modern Literature (1970); Myths of Power: A Marxist Study of the Brontës (1975); Criticism and Ideology (1978); Walter Benjamin, or Towards a Revolutionary Criticism (1981); The Rape of Clarissa: Writing, Sexuality and Class Struggle in Samuel Richardson (1982); Literary Theory: An Introduction (1983); The Significance of Theory (1990); Nationalism, Colonialism and Literature, amb Edward W. Said i Seamus Deane (1990); The Great Hunger (1995); The Illusions of Postmodernism (1996); Crazy John and the Bishop and Other Essays on Irish Culture (1998) i Sweet Violence. The Idea of the Tragic (2002). Les seves memòries, amb el títol de The Gatekeeper, van ser publicades el 2002.