l dimarts 25 de març, a les 6 de la tarda, a l'Aula Magna de la Casa de Convalescència, va tenir lloc una taula rodona sota el títol Llengües sense fronteres: cultures i multilingüisme. La taula rodona va estar coordinada per José Manuel Blecua, catedràtic de llengua espanyola de la UAB.

Hi van participar:

• José Antonio Pascual. Catedràtic de llengua espanyola de la Universidad de Salamanca. És membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1997 i membre de la Real Academia Española de la Lengua des de l'any 2002. Ha estat director de l'Instituto Cervantes de París. Actualment és professor de la Universidad Carlos III de Madrid.
• Mercè Pujol. Professora de Lingüística Hispànica a la Universitat de París 8. Els seus àmbits d'investigació són l'adquisició de segones llengües i la seva didàctica en contextos multilingües.
• María Álvarez del Vayo. Exiliada a París durant la Guerra Civil. Neboda del darrer ministre d'Afers Exteriors de la República. És autora de Le télescope de l'invisible (París: L'Harmattan, 1999)), obra on recorre els sentiments i les vivències d'una infantesa transcorreguda en les carreteres de l'exili.

José Manuel Blecua en una clara al·lusió a la guerra contra l'Iraq va encetar l'acte defensant la paraula com a única arma possible tant en les nostres relacions quotidianes com en les relacions internacionals.

María Álvarez del Vayo va fer una descripció molt emotiva sobre com va viure la seva infantesa a l'exili. María Álvarez va destacar especialment la dicotomia de sentiments que sempre ha experimentat: d'una banda, la fidelitat i l'amor a la seva llengua materna com a vincle amb el país d'on havia hagut de marxar tota la seva família i, de l'altra, el sentir com a pròpies les diferents cultures amb què es va educar i en les quals ha viscut: l'alemanya i, sobretot, la francesa.

Mercè Pujol va fer una exposició més tècnica en la qual va posar de manifest els diferents factors culturals i sociològics que caracteritzen la immigració actual i, per tant, que cal tenir en compte a l'hora de planificar la seva integració o, com ella prefereix anomenar-ho, la seva inserció social.

José Antonio Pascual, d'altra banda, va fer una exposició centrada en el paper de la norma en la societat actual. Pascual va posar èmfasi en l'origen de la norma com a eina per facilitar l'alfabetització de la població en poc temps. També va recordar que la llengua imposa una representació del món i que, per tant, el fet de tenir una norma sempre ha facilitat la transmissió i la unió d'una cultura. Tenint en compte aquests aspectes Pascual va dir que cal prendre's molt seriosament l'aprenentatge de la nostra llengua per part dels immigrants que arriben, ja que preparar bé a les persones que arriben i que s'han d'expressar en la nostra llengua representa un pas molt important en la seva integració.

Finalment, al torn de debat amb els assistents es va posar molt d'èmfasi en la formació que cal donar al professorat per poder donar una formació lingüística adequada als estudiants immigrants que arriben al país i s'incorporen de forma tardana al sistema d'estudis, ja que els professors sovint són el pont entre la cultura d'origen d'aquests estudiants i la cultura del país.