' Any de les Llengües a la UAB va iniciar les seves activitats amb la conferència inaugural del Cicle de Conferències sobre Llengua, Coneixement i Creativitat, dictada per Colette Grinevald, especialista en llengües ameríndies.

Colette Grinevald ha centrat sempre la seva recerca en l’estudi i la difusió de les llengües dels indis americans, especialment del nord i del centre del continent. És una important especialista de dues llengües de l’Amèrica central: el jakaltec-popti, llengua maya de les muntanyes de Guatemala, i el rama, llengua chibcha de les costes caribenyes de Nicaragua, ambdues en perill d’extinció.

Grinevald va iniciar la seva conferència, Llengües en perill d’extinció. El cas amerindi, ressaltant la diversitat lingüística dels cinc continents, on es calcula que hi ha entre cinc i set mil llengües, de les quals més de 1000 són a Amèrica. Grinevald va defensar que “la diversitat biològica és paral·lela a la diversitat lingüística” i, recolzant-se en mapamundis, va assenyalar zones d’extraordinària varietat de condicions ambientals com Guinea i Amèrica Central que coincideixen amb una gran diversitat lingüística. Segons Grinevald, “a Mèxic i Amèrica Central –zones d’estudi de la investigadora- es calcula que abans de l’arribada dels colonitzadors es parlaven més de 200 llengües diferents agrupades en 22 famílies lingüístiques”.

Posteriorment, Grinevald va fer un repassada, no exempta de crítica, a les causes que han portat a l'extinció de la majoria d’aquestes llengües: ”la major part es van perdre per la desaparició física dels seus parlants”. Per exemple, amb la conquesta espanyola, segons va explicar, es va reduir “la població de Mèxic de 25 a 2 milions de persones en menys d’un segle”. Les causes van ser les guerres, l’esclavitud i, sobretot, les malalties, letals per als indígenes, que van portar els europeus.
El moviment forçat de milions de nadius que van imposar els colonialistes, reduint-los en reserves o barrejant diferents cultures, també va contribuir a la desaparició de moltes llengües.
Finalment, el indígenes supervivents han anat assimilant la llengua del conqueridor per necessitat d’integració. En l’actualitat, tot i les declaracions de “bones intencions” de molts governs, recollides sovint a les mateixes constitucions nacionals, la situació és crítica per a milers de llengües. Colette Grinevald va explicar el cas del territori que ara ocupen els EUA, on es calcula que “es parlaven, el 1492, unes 300 llengües, de les quals només 175 tenen parlants o es recorden i d’aquestes, només 20 són parlades per nens”.
Evidentment, aquestes llengües estan abocades a la desaparició.

Nous projectes reclamen lingüistes que facin el treball de camp

Tot i la situació de pessimisme, Colette Grinevald va animar els nombrosos estudiants de la UAB presents a la sala d’actes del Rectorat a seguir el seu camí d’investigadora de camp, disciplina que “encara necessita la tasca de molts investigadors”. Els darrers anys ha despertat l’interès d’institucions com la Fundació Volkswagen, que busca investigadors de camp que vulguin documentar diferents llengües en perill d’extinció, i altres institucions públiques i privades ofereixen recursos per a la recerca.

Grinevald es dedica actualment, des de la seva càtedra de la Universitat Lumière de Lyon a formar lingüistes de camp, a experimentar nous mètodes de camp i a elaborar una teoria lingüística que contribueixi a l’elaboració de bones descripcions de les llengües ameríndies.

Segons va explicar, amb el testimoni “d’un sol parlant es pot documentar una llengua”, tot i que es pot trigar més de 10 anys de feina de camp per fer una gramàtica i més de 15 en fer un diccionari. És, per tant, una feina sacrificada, però gratificant sens dubte.

Recomanacions bibliogràfiques

A tots els interessats en les llengües ameríndies, Colette Grinevald els recomana que visitin el web de la Societat per a l'estudi de les llengües indígenes de les Amèriques (SSILA):

• http://wings.buffalo.edu/linguistics/ssila/index.htm.

A més de trobar-hi informació sobre la SSILA, en aquest web trobareu un recull molt acurat dels webs més rigorosos i interessants sobre les llengües ameríndies, sobre les llengües en perill d'extinció i sobre lingüística en general.

Pel que fa a la producció científica més recent de Colette Grinevald, us recomanem els articles següents:

• "Language endangerment in South America: a programmatic approach". Dins F. Coulmas (ed.) (1997) Handbook of Sociolinguistics, Oxford: Blackwell.
• "Language contact and language degeneration". Dins L. Grenoble & L. Whaley (eds.) (1998) Endangered Languages, Cambridge: Cambridge University Press.
• "Encounters at the brink: linguistic fieldwork among speakers of endangered languages". Dins O. Miyaoka (ed.) (2001) Endangered Languages of the Pacific Rim, Sinta (Japó): Osaka Gakuin University.

Vídeo de la conferència

Al final d'aquesta pàgina trobareu un enllaç amb el vídeo de la conferència.

Advertència: els vídeos es poden visualitzar amb el Navegador 7.0 de Netscape o amb Internet Explorer. En cas de tenir problemes, accediu al "Reproductor de Windows Media" des de Todos los Programas -> Accesorios -> Entretenimiento i a la pestanya "Ayuda del Reproductor de Windows Media" executeu l'opció "Buscar Actualizaciones del Reproductor".