a segona conferència del Cicle de Conferències sobre Llengua, Coneixement i Creativitat va anar a càrrec de Violeta Demonte, catedràtica de llengua espanyola de la Universitat Autònoma de Madrid.

"En realitat les llengües -almenys en certs aspectes essencials- són com poden ser, s'allunyen entre si dins el que les seves cotilles els permeten i, per tant, s'assemblen més que es diferencien", va dir Violeta Demonte. La paradoxa entre les nombroses semblances i alhora diferències que trobem entre les llengües va ser el motor de la seva conferència.

Després de definir el llenguatge com la manifestació d'una de les nostres capacitats bàsiques, genèticament determinades: l'anomenada facultat del llenguatge, Demonte va explicar la paradoxa precedent apel·lant a la distinció entre els principis que uneixen les llengües i els paràmetres que les diferencien. De fet, a la primera part de la xerrada Demonte va intentar acostar al públic la hipòtesi dels principis i els paràmetres, formulada per Noam Chomsky als anys 80, mitjançant referències a Galileu "[...] la natura està escrita en llenguatge matemàtic", a la frase inicial d'Anna Karenina "Totes les famílies felices són semblants, però les no felices ho són cada una pels seus propis motius" i a una analogia del lingüista Mark Baker entre els àtoms de la química i els paràmetres de la diversitat lingüística.

A la segona part de la xerrada, Violeta Demonte es va centrar en les llengües romàniques i va exposar una mostra dels aspectes en què aquesta família de llengües ha contribuït a l'estudi de la teoria lingüística i, més concretament, dels macroparàmetres i microparàmetres que originen la diversitat lingüística: com a exemple de macroparàmetre, va tractar el cas del paràmetre del subjecte nul; pel que fa als microparàmetres que diferencien les llengües romàniques, Demonte va parlar de la variació en la posició dels constituents de l'oració, de la concordança del participi com a reflex de les diferents possibilitats de projecció de les categories funcionals, de la distribució dels pronoms clítics en protuguès i dels diferents tipus d'objectes directes nuls que trobem en espanyol, italià i portuguès.

Demonte va concloure la seva exposició convidant els assistents a reflexionar sobre dues qüestions: d'una banda, la necessitat que el diàleg entre l'estudi de les llengües i la teoria del llenguatge continuï i, de l'altra, reprenent el tema de l'anterior conferència, sobre com hi perd el coneixement del llenguatge quan es perd una llengua.

Text i vídeo de la conferència

Al final d'aquesta pàgina trobareu enllaços amb el text i el vídeo de la conferència.

Advertència: els vídeos es poden visualitzar amb el Navegador 7.0 de Netscape o amb Internet Explorer. En cas de tenir problemes, accediu al "Reproductor de Windows Media" des de Todos los Programas -> Accesorios -> Entretenimiento i a la pestanya "Ayuda del Reproductor de Windows Media" executeu l'opció "Buscar Actualizaciones del Reproductor".