Daniel Coste va dedicar la seva conferència, pronunciada el passat dimarts 18 de març a la sala d'actes del Rectorat, a repassar la història del Consell d'Europa i a destacar la importància dels seus projectes i la influència que aquests han tingut en l'ensenyament de les llengües europees i en el reconeixement del plurilingüisme a Europa.

Coste va començar la seva conferència recordant que el Consell d'Europa va ser fundat el 1949 per 10 països de l'Europa occidental. Actualment, en canvi, compta amb 44 països membres, la meitat dels quals són de l'Europa central i oriental.

El Consell d'Europa és una organització intergovernamental de concertació i proposició en el camp dels drets de l'home, de la defensa de les minories, de la cooperació cultural i en el sector educatiu. Compta amb mitjans i poders molt limitats, però en canvi gaudeix de reconeixement internacional tant per la seva antiguitat com pel gran nombre de països que en són membres.

Des dels anys 60, el Consell d'Europa ha dut a terme nombrosos projectes relacionats amb les llengües vives europees, considerades com a eixos de comunicació i d'intercomprensió. Aquest interès s'ha mantingut, però ha anat evolucionant. Coste va distingir tres moments principals en aquesta evolució. En primer lloc, els anys 60, marcats per l'auge de la lingüística i de l'estructuralisme, pels treballs de camp i pel desenvolupament dels mètodes audiovisuals. El Consell d'Europa es va unir a aquesta evolució i va orientar les seves recomanacions cap a la recerca en la llengua oral, els mètodes d'ensenyament i la importància de l'aprenentatge precoç de les llengües. En segon lloc, les tres dècades de projectes "Llengües vives" (fins l'any 2000), dirigits per John Trim, marcades per la promoció del model nocional-funcional i l'apropament comunicatiu a l'ensenyament de llengües. Fruit d'aquest període són els coneguts "nivell llindar", que tenen un gran ressó en els programes escolars i en els manuals i materials per a l'enseyament. Finalment el període actual es caracteritza per un gir en els interessos del Consell d'Europa cap a la política lingüística. El Consell intervé, quan se li demana, en contextos on hi ha minories lingüístiques o bé quan un país sol·licita assistència experta per establir el seu propi perfil plurilingüe o per reflexionar sobre la seva política lingüística.

Per acabar, Coste va remarcar que, si bé les accions del Consell d'Europa s'han anat modificant seguint les evolucions metodològiques i els desplaçaments d'interès que han marcat el camp de l'ensenyament de llengües, alhora han anat adquirint cada vegada més un paper més clar i reconegut dins els complexos moviments que constitueixen l'Europa d'avui.

.